Un viatge per a la història
Jo, que sóc jove i de l’Europa, no recordo què se sent en un play-off d’ascens, però segur que els amics del Prat ho saben. Ho deuen saber també a Reus i fins i tot a la Monta, la Pobla de Mafumet o Manlleu tot i no arribar a tocar la glòria. Ells ho podran dir millor que jo, però estic segur que el camí que avui comença la Selecció és molt similar.
Demà tindrem els homes de Toni Almendros sobre la gespa d’un estadi ucraïnès quan aquí encara no hagi començat el TN Migdia. Al davant, Ardennes, un combinat del qual no sabem absolutament res, a banda que ha sortit de Bèlgica. És a dir, ens trobem amb un panorama que envia els nostres jugadors a competir ben lluny de casa contra uns estrangers que no coneixem de res. Com quan el Prat va haver d’anar a Sanlúcar a jugar-se l’ascens a Segona B.
Personalment, trobo emocionant que un combinat nacional que tenim en condicions de disputar en un torneig oficial de la UEFA pugui fer-ho, encara que hagi de ser com a regió espanyola. Catalunya és Catalunya i seguirà sent Catalunya. Per algun motiu els catalans que l’estimem la fem especial, tal i com han fet els nostres avantpassats durant segles.
Serà difícil i costarà molt seguir els partits. Els mitjans interessats ho intentarem de totes les formes possibles amb tots els mitjans disponibles al nostre abast (mentre desitgem la classificació i una propera ronda en territori nacional). Però penso vibrar de la mateixa manera amb aquesta selecció que amb un partit de l’Europa. Són els nostres representants i vesteixen els nostres colors. Una cosa que fins ara encara no havia pogut fer ningú.
Per a ells, aquest és un viatge històric. Esportistes amateurs viuran durant una setmana com autèntics professionals. Amb això en tindran prou per restar motivats. Només els caldrà que els empentem tots junts des d’aquí per rebre’ls amb honors quan tornin a trepitjar terra català.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada