L'últim sorteig de camp

Podeu llegir el meu article d'opinió setmanal a LaJornada.cat, fent click en aquest enllaç:

L'últim sorteig de camp

Lolo substituït per darrera vegada, entre el passadís fet pels seus companys // Carles Garcia

Al futbol és natural i habitual que es retirin els jugadors veterans, i quan ho fa un de molt consagrat o molt estimat per l’afició del club on es retira sol ser una retirada molt sonada, com ara la d’Iván de la Peña dissabte passat, a Cornellà-El Prat. Però com tracto de defensar sempre, no tot el futbol és el de les grans competicions i pels equips realment petits també hi corren grans veterans amb trajectòria que arribat el moment decideixen penjar les botes, i que això del futbol s’ha acabat per ells.

Com és evident no conec tots els futbolistes del futbol territorial, de la mateixa manera que tampoc en conec tots els del professional, i per això vull homenatjar en Lolo, el fins ara capità de la Unió Atlètica d’Horta, de manera que sigui un homenatge generalitzat a tots els grans jugadors desconeguts que un dia van dir adéu, que ho fan aquesta temporada o que ho faran en un futur.

Diumenge passat, el jugador del conjunt barceloní del barri d’Horta va penjar les botes, retirant-se d’aquest esport tant maco al seu estadi, aplaudit per l’afició i els seus companys al moment en que va ser substituït al minut 90 de partit, amb un marcador de 3-2 favorable.

Durant tot l’encontre es podia veure a la cara del jugador que aquell dia era especial, perquè deixaria de fer el que probablement sigui el que més li agrada. Ja ho havia fet sempre,  però diumenge passat va exprimir encara més, si cap, la última gota de suor sobre la gespa. Va córrer com cap altre, va atacar i va defensar com el que més. Va ordenar el seu equip, perquè l’equip és seu, és el capità i qui mana sobre el camp. Tot això per despedir-se d’un esport que l’ha acompanyat durant molts anys de la seva vida.

I com ell, desenes de jugadors desconeguts deixen el futbol cada any sense que ningú més que ells i com a molt els seus companys ho sàpiguen. I sort en tindran si al club on pengen les botes són recordats, perquè això només els passa a pocs.

En Lolo, ben segur que serà recordat a Horta. Així ho deia una pancarta penjada al lateral, i així ho expressava la seva cara de satisfacció i emoció quan va marxar del camp. No cal ser mediàtic per ser recordat. Tant sols cal ser gran. I els grans són els que s’esforcen. Com molts desconeguts, que sense aparèixer als mitjans, han deixat petjada en això del futbol.