'L'efecte Monta'

FOTO: ÀNGEL GARRETA // CEEUROPA.CAT

La Muntanyesa és l'equip més en forma d'aquest (gairebé) primer terç de competició al grup català de Tercera. És líder amb 27 punts, ho ha estat en 9 de les 12 jornades disputades; és l'equip menys golejat de la categoria (8 gols encaixats, amb 6 partits, la meitat, amb porteria a zero); és el segon equip més golejador (21 dianes), un gol per sota del Rubí. El conjunt més fort a casa (16 punts de 18 possibles, igual que l'Ascó) i el segon millor a domicili (11 de 18, només superat pel Santfeliuenc).

Són dades que qualsevol pot enunciar mirant amb una mica de calma la classificació. Però aquests registres s'han assolit al camp amb la feina d'una vintena de jugadors dirigits per Manolo González, tècnic que arribava a Nou Barris l'estiu de 2012, i que tancava el seu primer curs al club amb la salvació assolida l'última jornada. Gairebé mig any després d'aquell triomf balsàmic contra el Manlleu (3-0) el club es troba instal·lat a la zona dels protagonistes positius. Ha estat les 12 jornades a les posicions de privilegi. I s'hi estarà, en el pitjor dels casos, una jornada més, ja que la distància amb el cinquè classificat és de cinc punts.

Fa unes setmanes entrevistàvem dos dels jugadors artífex del bon moment, amb les opinions de Ferran Melich i d'Uri Escabrós. Ara, després de recuperar el lideratge i consolidar-lo amb el triomf a Terrassa hem volgut assenyalar algunes de les claus de l'èxit d'una Monta que no vol comparar-se amb ningú. L'equip va quedar-se a prop del miracle de l'ascens al recordat 'play-off' de 2011, i va mantenir la categoria el 2012 (abans de la marxa de Miki Carrillo) i al ja citat curs passat. Ara Nou Barris respira més optimisme encara. Aquests són alguns apunts a tenir en compte:

Solvència a la porteria. Andrés 'Tato' Burgada ha encaixat 8 gols als 11 partits que ha disputat (0'73 gols per partit), i Víctor Cocera, cap davant la Gramenet en l'únic duel de lliga que ha jugat (va ser titular a la Copa Catalunya). El bon rendiment a la porteria, combinant la solvència d'un porter amb experiència al futbol català i les primeres passes d'un meta de 20 anys cridat a tenir més paper en el futur. El Tato Burgada, per exemple, rescatava l'equip en un dels seus partits amb menys encert, a l'empat al camp dle VIlafranca (0-0).

​

Una defensa fiable. La defensa, com a extensió i culpable també dels pocs gols encaixats, és una de les línies més encertades de l'equip. De fet, és la que ha patit menys canvis durant les 12 jornades. De les 34 substitucions que ha fet Manolo González a la lliga, només quatre han afectat defenses. Un fet relativament lògic (normalment els homes de refresc solen ser mitjos o atacants), però que, combinat amb els minuts disputats, deixa clara una lñinia de quatre o cinc 'intocables'. Els centrals Amantini i Borges; els laterals Melich i Payán; i el comodí, Uri Escabrós, han disputat entre el 75% i el 89% dels minuts. Molts cops coincideixen els cinc al camp (a la meitat dels partits, en quatre d'ells d'inici), ja que Escabrós pot ubicar-se a la posició de mig centre. El retorn del recuperat Aleix Dalmau (jugava els últims 29 minuts a Terrassa) les alternatives podrien servir per donar descans al desgast que provocarà el tram central del curs. Però és evident que una defensa estabilitzada, que es coneix l'equip i el club com el palmell de la mà, és una altra de les claus del bon moment de la Monta.

URI ESCABRÓS // ÀNGEL GARRETA - REMImages.com

Base amb retocs. L'any passat l'equip feia una revolució total a l'estiu (només Andrés Borges seguia a la 12/13 respecte el bloc de la 11/12) i els inicis no eren fàcils. Es van fer molts retocs pel camí, tornaven peces que coneixien la casa, com Melich o Rubén, i s'afegien al projecte jugadors que agafaven protagonisme a les cites decisives, com Sascha Andreu. Vist que tant de moviment no va ser positiu per aconseguir estabilitat, aquest curs l'aposta passava per mantenir una base del curs passat i sumar arguments interessants, molts ells per joventut i atreviment, a la causa. El resultat, un grup cohesionat un any més que coneix els errors o desencerts del passat recent i que aguanta, sòlid com pocs, al capdavant de la taula després del primer terç de temporada.

Pilota aturada. L'estratègia és clau per a molts equips en categories com la Segona B o la Tercera. A la Monta es treballa com una arma més, que combinada amb el coneixement dels mateixos jugadors del Municipal de Nou Barris pot ser mortal. Alberto Padilla sol ser l'encarregat de les faltes i els penals; Joshua o Dani Sánchez s'hi poden sumar, aquest últim sobretot a l'hora de buscar centrades, rol que va desenvolupar a l'eliminatòria de Copa Catalunya davant el Prat. I fins i tot s'aprofiten els serveis de banda com si fossin faltes laterals. Ho vèiem al Muntanyesa-Pobla Mafumet (3-0), amb dos gols a pilota aturada; o a la golejada del curs a Nou Barris, al duel contra el Castelldefels (5-1), en què tres dels cinc gols s'aconseguien gràcies a llançaments francs

​

Apostes clau. Més enllà dels encerts ja comentats al tren defensiu, hi ha noms propis que donen a la Monta el 'plus' per situar-la allà on és ara mateix. Lògicament, en un esport d'equip el mèrit és col·lectiu, guanyen tots o perden tots, però sí que s'han d'assenyalar noms puntuals que ofereixen alternatives vitals per explicar l'èxit dels homes de Manolo González. Rubén Giménez és el pulmó de l'equip, el motor al mig del camp, l'home que, com diria Martí Perarnau parlant de Sergio Busquets, "juga de perfil", buscant l'equilibri entre defensa i atac. És el jugador amb més minuts de l'equip (1.056, només s'ha perdut 24 minuts quan va ser substituït a la Devesa), i, més enllà de les característiques futbolístiques, coneix la casa sobradament, ja que ha estat a les tres grans fites recents de la Monta, el 'play-off' i les dues permanències; Uri Escabrós és el jugador que tots els entrenadors volen: desplegament físic, disciplina tàctica, i possibilitat d'ubicar-lo en diverses posicions, des de la línia defensiva, com a central o lateral, fins al centre del camp, o fins i tot auxiliant els homes d'atac. Escabrós, a més, assumia la pilota aturada el curs passat, un altre argument clau, com citàvem anteriorment. Nils Puchades ha trobat a la Monta, en el seu segon curs, la comoditat necessària per destapar-se com un home d'atac resolutiu a la categoria. En el seu tercer curs a Tercera (s'hi va estrenar a l'Europa 11/12) Nils ha trobat el gol... quan l'equip més el necessitava. Ha anotat 6 dianes... que han donat 13 punts, gairebé la meitat dels que ha anotat l'equip fins ara. Quatre gols guanyadors (davant Gavà, Santfeliuenc, Gramenet i Europa) i un per forçar un empat de mèrit (a Palamós). I Roland Garrós està sent l'aposta encertada. Arribat de Segona Catalana, el davanter està responent amb gols (cinc fins ara) a la confiança del tècnic, i demostrant, per sobre de tot, bona capacitat d'associació amb els companys d'atac.

Relleu a la davantera. Si a la defensa l'estabilitat de quatre o cinc noms és clau per explicar el bon moment de l'equip, al davant l'alternança de factors multiplica el producte. Van començar com a titulars Nils i Roland (les primeres cinc jornades) però mai completant un partit sencer. Les alternatives han passat per l'experiència de Toni Pérez (1 gol), l'atreviment d'homes amb poc recorregut fins ara a la categoria com Marc Pedrola; les estones ben aprofitades del retornat d'una lesió, Alex Poves (5 partits entrant de suplent, 108 minuts, 1 gol) o la reentrada a l'equip de Sascha Andreu. Després de finalitzar el curs passat amb molèsties físiques i fent de 'Sascha campeador' l'últim duel (va sortir al camp buscant presència per marcar, i va ser substituït de nou cinc minuts després un cop el partit s'encarrilava), el davanter aprofitava amb escreix les primeres oportunitats. A les dues primeres titularitats, dos gols (contra el Palamós i el Manlleu), i des de llavors, protagonisme creixent, amb quatre sortides a l'onze les últimes cinc jornades. Els davanters responen, han marcat 15 gols repartits en cinc jugadors (només Pedrola, que ha jugat 102 minuts, no s'ha estrenat encara). Vídeo de BTV Esports amb el gol amb què Sascha veia recompensada la seva primera titularitat després de la lesió, a Palamós:

Sense excuses. Fora del terreny de joc, i davant les càmeres a les rodes de premsa, el tècnic Manolo González no ha tingut problema a l'hora de reconèixer mancances puntuals o errades de plantejament. A Vilafranca destacava que potser no havia encertat a l'hora de confeccionar l'onze; a l'única derrota del curs, contra la Rapitenca, creia que l'equip podia haver merescut més; i a Terrassa, al triomf de diumenge, reconeixia que en alguna fase del partit el conjunt vallesà hauria pogut merèixer més. Tres exemples puntuals d'un discurs ambiciós, que segueix apuntant a "la permanència al més aviat possible" com a lema, però que no té poblema a l'hora d ebuscar una crítica constructiva que pot explicar el creixement i manteniment de l'equip.

La Bombonera. Només dos punts s'han escapat del Municipal de Nou Barris, a l'empat davant el Manlleu; només dos jugadors rivals han marcat a la Bombonera, ja que el tercer gol encaixat era en pròpia porteria. L'ambient de la Bombonera empeny els homes de Manolo González, que són a més coneixedors de l'escenari. Suport incondicional = entrega màxima. Una equació sense 'x' per aïllar a la Bombonera de Nou Barris. Com a prova, el partit davant l'Europa. Vídeo de BTV Esports:

"Som un grup d'amics que donem la cara pel que tenim al costat" i "sempre ens estem animant els uns als altres per tirar endavant". Així definien Ferran Melich i Nils Puchades al vestidor groc-i-negre que, enguany, està tornant a il·lusionar una de les aficions que fa més ambient durant els partits. Precisament, l'afició, és un altre dels punts a tenir en compte en aquesta Monta superaltiva perquè la de "La Prospe" no ha deixat d'animar ni ens el mals moments: "això ens dóna molta força per seguir endavant", assegurava Nils. Per a Melich, aquest "és un club espectacular en el qual es gaudeix jugant a futbol". Dues sentències més que contundents de dos jugadors que estan sent molt importants en la consecució dels 27 punts que, fins ara, ha sumat el club.

Aquesta fita, que es diu aviat però que projectaria un promig (totalment fictici) de més de 80 punts a final de temporada, és possiblement el que ha fet canviar la mentalitat dels rivals a l'hora d'enfrontar-se al conjunt dirigit per Manolo González. Uri Escabrós, possiblement el jugador més polivalent de l'equip, admetia que "Amb el pas de les jornades ens veuen allà dalt, i sí, quan vas a domicili els veus amb més ganes, celebren els gols amb més efusivitat. És normal, som a dalt i suposo que és una motivació per als rivals". Això, però, com apuntava Ferran Melich, fa que els partits "siguin  més complicats perquè els equips es tanquen al darrere". Un petit hàndicap al que el líder, de moment, ha sabut fer front gràcies a un estil de joc alegre a la vista i que busca treure la pilota des del darrere, el que suposa una evolució de l'equip, si el comparem amb la Monta dels miracles, que agraeixen tant jugadors com aficionats. Per al tècnic, però, la clau està en la intensitat dels seus jugadors: "ser líders era una utopia, no ho esperava ningú, però és així. Costa molt que ens facin gols i que ens guanyin però el dia que deixem de córrer i lluitar serem molt vulnerables".

FERRAN MELICH SAP DE QUÈ PARLA. PASSAT, PRESENT I FUTUR. // ÀNGEL GARRETA - REMImages.com

Tot un cúmul de situacions que, sumades al manteniment d'un bloc que ja es coneix de la temporada passada i que s'ha pogut assentar sense problemes al club i la categoria han dut a la Monta cap a una situació idíl·lica que ara empenta tothom a pensar que són ferms candidats a fer Play-Off a final de temporada i que poden fer ombra a Europa, Cornellà i tot aquell qui pretengui penetrar dins la zona noble. Tot i això, però, la plantilla encara no es vol mullar i segueix parlant de la permanència com a objectiu principal (que no únic), i és que pel que fa a la promoció cap dels jugadors n'ha volgut dir grans paraules. Escabrós assegurava que, com a mínim, dins el vestidor se'n parla: "No es contempla de manera molt seriosa, anem fent petites bromes... tot ho enfoquem sense perdre l’objectiu fonamental, aconseguir la permanència". Nils, en canvi, prenia una postura més conservadora: "No volem patir. Un cop aconseguit això, no renunciarem a res. Estar a dalt sempre és il·lusionant, està clar, i no ens farem entere". Però per saber si un equip es planteja de debò grans fites no hi ha res que ho deixi més clar que les típiques promeses entre companys de vestidor. Ferran Melich, però, de moment, ens assegurava que no ho han comentat: "Encara és molt aviat. Sí que hem fet molts punts ràpid i és indubtable pensar en el 'play-off', però és que encara queda molt".