puntoTEC 02x06, 02x07

Avui emetem el darrer puntoTEC de la temporada. Aquí podeu fer un cop d'ull als dos darrers programes, el 6 i el 7, que encara no havia pogut publicar al bloc:

puntoTEC 02x06



puntoTEC 02x07

Josué, nou jugador de l’Europa

Podeu llegir la notícia amb un petit anàlisi fent click en aquest enllaç:

Josué, nou jugador de l'Europa

Josué vestit amb la roba del seu nou club // CEEUROPA.CAT

El CE Europa ha tancat un acord amb el central Josué Fernández Solano, provinent del Santboià, segons ha informat la web oficial del club. El defensor ocuparà la fitxa lliure que va deixar Rubén Salvador fa dues setmanes i lluirà el dorsal número 18.

Josué, de 24 anys, es va formar a les categories inferiors de la Damm, i s’ha forjat a la categoria gràcies al seu pas per FC Barcelona C, Gramenet, Reus, Blanes i el Santboià, equip que acaba d’abandonar.

El defensa va signar la fitxa el passat divendres i ja va viatjar diumenge amb els seus nous companys a Balaguer, on no va entrar a la convocatòria. Amb 1’82 metres d’alçada tractarà de fer-se un lloc a l’eix de la defensa escapulada que ben segur agrairà aquesta nova incorporació. Durant la seva estada a Sant Boi, però, el jugador va exercir més aviat el rol de lateral esquerre, des d’on desenvolupava una gran tasca ofensiva. En algunes ocasions ha ocupat també l’extrem i les posicions de migcampista. Josué destaca sobretot pels seus recursos tècnics i la gran potència física, tot i que de vegades se l’ha considerat un pèl anàrquic tàcticament. Fins la seva baixa pel conjunt vermell ara fa un mes el nou jugador europeista havia estat important pel seu ex-equip, i va ser un dels principals artífexs de l’ascens a 2aB fa dues temporades.

No ve d’un pam

Podeu llegir 'O el jugador o la pilota', el meu espai d'opinió setmanal a LaJornada.cat, fent click en aquest enllaç:

No ve d'un pam

Arran de la derrota del Barça a Getafe dissabte passat s’han generat un seguit de reaccions alarmistes i pessimistes perquè “el Real Madrid se’n va a sis punts” i “si perdem al Bernabéu s’acaba la lliga”. Em fa gràcia. Com es pot arribar a ser tant resultadista amb un equip que t’ho ha donat pràcticament tot els tres darrers anys?

Partim de la base que el Barça no guanyarà totes les lligues que queden fins que arribi la fi del món, així que tard o d’hora s’haurà de caure, i perdre una lliga no és un desastre. Però crec que cal fer una altra reflexió partint d’un petit detall: És 29 de novembre. Un mes històricament dolent pel Barça, però a banda d’això, un mes en què el meló que és el campionat de lliga encara està per obrir. Si la famosa sentència de Guardiola “Queda molta lliga” ens havia de servir quan l’equip era líder cap a les últimes jornades, avui encara amb més raó. I el més important, l’equip no està fent un mal paper. D’acord que algunes decisions no són les més correctes, però tampoc ho eren quan es guanyaven partits, el que passa és que quan les victòries acompanyen tots fem la vista grossa. I la distància amb el Real Madrid és d’un parell de partits. I ben segur que a Chamartín també punxaran.

Però no es pot desconfiar d’aquest equip, que segueix jugant bé i lluitant cada partit fins el darrer sospir. I a més a més, sis punts no són res. El Madrid només és a un pam, i en qüestió de pams ja en tenim una certa experiència a Catalunya. Ja ho va dir La Trinca: “No ve d’un pam. Si està fresca i eixerida no ve d’un pam. Si està tot pengim-penjam, sí que ve d’un pam”.

I la plantilla del Barça està ben fresca i eixerida. Queda molta lliga, i el Madrid és a tocar. Ens divertirem molt.

“Per què?”

Podeu llegir 'O el jugador o la pilota', el meu espai d'opinió setmanal a LaJornada.cat, fent click en aquest enllaç:

"Per què?"

Sempre he intentat defensar la feina dels àrbitres. És complicada i han de prendre decisions molt de pressa en jugades molt ràpides, però de vegades em desesperen. Ja no només per decisions errònies durant el joc, que és una cosa que els pot passar, tot i que de vegades s’equivoquen massa, sinó per algunes extravagàncies que no tenen cap mena de sentit.

La temporada passada, en un camp de Preferent (actual Segona Catalana) un col·legiat va anar fins al minut 100 de partit, i després en va afegir 3 addicionals. Una errada més. Molt greu, però una més. El que no havia vist mai és el que va passar diumenge durant un partit de Tercera Divisió en què un altre àrbitre va prohibir a periodistes i fotògrafs que estiguessin a peu de camp durant el partit, tot i dur el pitrall distintiu posat, com cada jornada. És lamentable que un àrbitre, que tan sols s’ha de preocupar de fe bé la seva feina, es fiqui en la feina dels altres quan aquesta no influeix en cap cas al desenvolupament del partit.

Puc arribar a entendre que als redactors dels diaris ens enviïn a la graderia a fer les cròniques i prendre les notes pertinents, però què passa amb els periodistes de la ràdio que estan pendents del que succeeix a les banquetes o dels fotògrafs que han de fer les fotos a ran de gespa perquè l’angle sigui l’adequat? Ho sento, però no m’entra al cap que hi pugui haver algú tan incompetent com per fer això. Potser és allò que en diuen abús de poder. Encara em pregunto quina molèstia poden causar tres periodistes en una zona del camp on també hi ha els delegats i els encarregats de recollir les pilotes -que no duen cap pitrall-.

Els àrbitres mai fan declaracions, poden prendre decisions que després ningú els preguntarà el per què, i per si això no fos prou n’hi ha als que els agrada el protagonisme. Aquí el tenen, però si és a costa de destorbar la feina dels qui no destorben serà millor que ens ho mirem bé tot plegat.