Podeu llegir 'O el jugador o la pilota', el meu espai d'opinió setmanal a LaJornada.cat, fent click en aquest enllaç:
Tapats però optimistes
El cap de setmana passat els defensors de les seleccions catalanes vam poder mig gaudir de veure la de futbol, a nivell amateur, competint de forma oficial. Tot i que no és un fet insòlit, ja que fa anys que els millors jugadors de Tercera completen les 18 places per anar a córrer per les Espanyes defensant les quatre barres.
Parlo de mig gaudir, perquè la cobertura de la fase de grups del campionat que ha de dur els nostres cap a Europa hagués estat nul·la de no ser per aquesta brillant xarxa social que és el Twitter. Però sigui com sigui, penso en positiu i crec fermament que si la nostra segueix avançant rondes augmentarà també l’interès general per la competició (com va passar anys enrere sobtadament amb l’hoquei patins i el Mundial B) i fins i tot encara podrem veure algun partit televisat, que per això tenim una televisió pública.
Si més no, el que està clar i ha quedat demostrat una vegada més és que el pedigrí del nostre principal campionat nacional és d’alt nivell i de moment ens ha servit per plantar-nos entre els quatre millors combinats de l’Estat. Costarà i serà molt dur, però amb un equip capaç de guanyar dos partits en dos dies consecutius i sortir-hi amb un balanç de 6 gols a favor i només 1 en contra (de penal) és per ser optimista. Sobretot si tenim en compte que hem deixat pel camí a Extremadura, i sobretot a Euskadi i el País Valencià.
És una llàstima no haver pogut veure més que fotografies d’aquesta fase de grups perquè n’estic segur que la selecció va brillar tant com expliquen les cròniques i va dur el bo i millor del nostre futbol a Vilajoiosa, però ara que anem superant rondes i els nois es coneixen una mica més que de jugar tres amistosos i enfrontar-se a la lliga els bons resultats poden anar acompanyats, sense dubte, d’un gran seguiment popular. Com a mínim pels amants de futbol català. Hem de ser conscients que mai hem aconseguit arribar a Europa i competir lluny de la península, i molt menys a nivell oficial (amb una selecció, que per amateur que sigui és la més absoluta que tenim). Quan arribi l’hora de fer-ho tothom s’enganxarà al carro, i per oportunistes que siguin els que ho facin, benvinguts a la família dels que fa temps donem suport al combinat que enguany dirigeix Toni Almendros. Jo hi crec. En la glòria esportiva, i en el reconeixement social.
Guardià. El porter del Prat i de la selecció amateur està realitzant una gran temporada sota pals en què només ha rebut 9 gols en 17 jornades. Com tot l’equip ha anat de menys a més fins a convertir-se en una peça clau en el liderat que custodia el seu club a aquestes alçades de temporada gràcies a les seva brillant actuació durant l’any.
Mariscal. El lateral dret del Prat aporta una molt bona dosi d’experiència a l’equip que plasma sobre el terreny de joc tant en la solidesa defensiva com en la projecció en atac quan és necessari. Lluitador nat i quasi sempre vencedor dels u contra u als que s’enfronta.
Professional. El ja jugador del Girona no podia faltar en aquesta alineació de l’any. Un central alt, golejador i molt jove, però amb tota la contundència d’un veterà a l’hora d’anticipar-se a la lluita per cada pilota que entra al seu territori, ha estat un pilar del colíder de la categoria, que ben segur el trobarà a faltar.
Polivalent. El central del Santboià s’ha multiplicat en un any 2011 que ha estat complicat per al seu equip. Tant partint des de l’eix de la defensa, com en el lateral esquerre o el pívot defensiu, Cárdenas ha donat lliçons de rapidesa en el tall i habilitat en la construcció del joc. Elegant i segur, la seva qualitat no ha pasat desapercebuda pel tècnic de la Selecció Catalana Amateur, Toni Almendros.
Punyal. El capità de la Pobla és un altre jugador dels imprescindibles pel seu equip, per l’esperit competitiu que emana en el seu joc i que a més a més encomana a la resta de companys. Es manté sempre ferm en tasques defensives i no s’arronsa a l’hora de córrer la banda per pujar a l’atac.
Lluitador. El migcampista defensiu de l’Europa té la clau de la sortida de pilota del seu equip, i de vegades fins i tot s’atreveix amb conduir la pilota en jugades llargues. Molt bo tècnicament és la balança i fa de punt de connexió entre els seus companys durant el partit. Elegant i sobri és una peça clau al centre del camp. Un d’aquells jugadors imprescindibles per un equip.
Organitzador. És un jugador de molta qualitat, d’aquells que veuen les línies de passada allà on qualsevol altre no hi veu res. Aporta frescor al seu equip i clarividència a cada una de les jugades en què participa. Un futbolista amb molta classe que no podia quedar exempt d’aquest onze de l’any.
Sorprenent. S’ha destapat com un dels millors atacants de la categoria. És hàbil, molt ràpid i té una gran capacitat de desbordament que no deixa ningú indiferent. Un golejador al que mai li crema la pilota als peus.
Crack. El jove atacant perico ha signat un 2011 d’ensomni. Va despuntar al final del curs passat defensant els colors de l’Hospitalet a Segona B, el que li va valer per fitxar per un Espanyol B on s’està acabant de destapar com una dels cracks emergents del futbol català. Desequilibrant, tècnic, ràpid i vertical, Christian Alfonso ja duu 8 gols aquesta temporada.
Diferent. És el màxim golejador del Rubí a la competició i pitxitxi la temporada passada a Primera Catalana. Un jugador amb de classe molt hàbil amb un u contra u molt bo que destaca per sobre dels seus companys d’equip. Els que el coneixen diuen que podria jugar sense problemes a la Segona Divisió B.
Xavi Molist (Terrassa)
