Jaume Nogués: “Si aquest any ens salvem, no baixarem mai”

Podeu llegir l'entrevista al porter i capità del CF Balaguer, Jaume Nogués, fent click en aquest enllaç:

Jaume Nogués: "Si aquest any ens salvem, no baixarem mai"

Jaume Nogués és capità del Balaguer des de fa dues temporades després de recollir el testimoni del seu actual entrenador. Enguany afronta una nova temporada de patiment al conjunt de la Noguera amb l’esperança de mantenir la categoria i seguir aturant pilotes a les porteries de Tercera Divisió.

“El Balaguer és el club de la meva vida” // DAVID GRAU

Ja fa vuit temporades  que estàs a Balaguer i en fa dues que n’ets el capità. N’estaràs orgullós.
Sí, la veritat és que sí. És el club en el que més anys he estat i és clar que estic orgullós de ser-ne el capità. Som tres els capitans, però sí, n’estic molt orgullós.

Què significa per a tu ser capità d’aquest equip?
Primer de tot, significa una responsabilitat gran perquè ets el portaveu de l’equip i el que ha de donar la cara. De vegades hi  ha moments difícils i penses en deixar-ho estar, però és un orgull i un afegit més. Significa donar una mica més i poder ajudar també la gent jove.

A Tercera no és fàcil aconseguir estar tants anys en una mateix club…
Sí i no. Estem en una zona en la que tampoc hi ha massa equips i aquí he estat sempre molt a gust. Hi ha bona gent i es porten molt bé amb mi. He anat any a any i,  tot i que algun cop ha semblat que no continuava,  al final sempre he seguit i encara que visc una mica lluny, hi estic molt content.

En Juanjo Tenorio, el vostre entrenador, havia estat company teu de vestidor durant molts anys. Com dueu el canvi de relació?
Ho portem bé. Amb el Juanjo som amics però ens hem distanciat. Ara ell és l’entrenador i jo un jugador més de l’equip i no tenim la mateixa relació fluïda que quan érem jugadors, companys i amics, però vaja, ho portem bé.

Com el veus en aquest debut tan complicat?
El veig bé. Li està costant perquè per qüestions econòmiques és difícil fitxar jugadors però crec que ho està portant molt bé. Fa servir el sentit comú i, en això, ens està ajudant. No força molt els jugadors ni ens crucifica en els mals moments i, això, ens dóna ales.

En Juanjo va aconseguir guanyar-li una Copa Catalunya al Barça. Us transmet aquest esperit 

d’il·lusió?
I tant! Ell té molta il·lusió. És el seu primer any com a entrenador, és de Balaguer, porta moltíssims anys al club i ens ho transmet molt. A més, la majoria de jugadors som de la zona i hi estem més arrelats. Això és el que ens dóna força per intentar sortir d’aquesta situació.

Després d’una primera volta complicada, l’Emili Vicente us va visitar per fer-vos una xerrada motivadora. Com va anar?
Després de la xerrada li vaig enviar un missatge donant-li les gràcies perquè ens va ajudar molt. És una persona que allà a Lleida és com el Guardiola del Barça. Va ser una xerrada educativa més que no pas esportiva i ens va fer veure les coses des de la seva humilitat mostrant-nos la gran persona que és. Vam deixar de veure les coses d’una forma tan negativa i complicada per veure-ho tot en positiu.

Llavors, sembla que ha funcionat.
I tant! És que aquí a Lleida és un guru. A l’Emili tothom l’estima i és molt coherent, però per davant de tot és una gran persona. A cada partit que guanyem li envio un missatge d’agraïment.

Pràcticament cada any patiu per no baixar i, al final, us acabeu salvant. Com ho feu?
De vegades ho parlem i aquest any diem que si ens salvem ja no baixarem mai. Hi posem molt d’amor propi, entrenem al màxim i ho deixem tot al camp. Lluitem. És això, perquè tampoc tenim una de les millors plantilles de la categoria i les primeres voltes sempre són horribles. Als últims partits comencem a millorar i és quan, fins ara, hem aconseguit la salvació.

El fet d’estar acostumats a la situació us pot jugar a favor?
Sí i no. Perquè també hi ha jugadors nous que no hi eren l’any passat o anys enrere, però tenim la tranquil·litat de pensar que sempre ho hem tret endavant. Ara bé, també patim perquè tard o d’hora pot arribar aquell any en el que no et salvis.

Repetireu la història?
Sí. N’estic convençut. Convençudíssim.

En una Lliga tan apretada per sota, com afronteu la situació de ser cuers tantes jornades?
Ha estat molt dur perquè hem tingut partits que anàvem guanyant i al final ens han empatat o fins i tot hem acabat perdent. Costa molt perquè no acabes de sortir d’allà. Em sembla que des de la jornada 4 érem últims i, encara que no t’allunyes de la salvació tampoc aconsegueixes sortir-ne i es fa pesat. El dia de Figueres que ens van empatar a l’últim minut de penal pensàvem que no hi sortíem i, l’altre dia que vam perdre a casa i ens n’enduem quatre… Per sort a Sant Boi hem guanyat i això és una dosi de moral.

Com us ha afectat psicològicament el fet de perdre tants punts als últims minuts?

Al final tot et va en contra. Hem arribat a guanyar 2-0 i marxar amb un empat als últims minuts. Arriba un moment en què penses que al minut 90 tindran un contraatac. És  psicològic i costa molt, però cal  fer-te fort i seguir lluitant.

En un equip que rep tants gols, com surt endavant el porter?
Has d’intentar quedar-te amb les coses bones, amb el que fa bé la resta i el treball de l’equip i continuar així. Cada setmana penses en deixar la porteria a zero i, si no ho aconsegueixes, penses que serà la propera. Lluites per intentar fer-ho bé i ajudar l’equip. Al final l’edat també és un grau.

Ara mateixes signaries arribar a la darrera jornada en última posició però depenent de vosaltres mateixos?
Sí.  Hi signo.

Dins l’equip noteu si l’afició confia en vosaltres?
Sí. La gent de Balaguer és conscient de la situació econòmica que tenim i com està l’institució. Mai sentim cap crítica, de tant en tant algun comentari que no t’agrada, però en general ens ajuden molt.

Amb la Rapitenca, sou un dels equips més aïllats geogràficament. Creus que això us resta protagonisme mediàtic?
Sí, però és que tampoc estem fent una temporada excel·lent per a que la gent hi posi atenció. Olot també està lluny i la gent hi va i en parla. També compta una mica el ser l’únic equip de Lleida i quedar allunyats, però els únics culpables som nosaltres perquè no estem lluitant per les places de dalt.

Us sentiu oblidats, de vegades?
Quan estàs a baix és millor estar oblidat i que no en parlin gaire de tu, però no. La veritat és que  no estem oblidats. Hem d’agrair la repercussió a la gent que parla del futbol català, parlin més o menys de nosaltres.

El fet de ser l’únic equip de Lleida i que sigueu pràcticament tots de la zona, us fa sentir més els colors que en altres equips?
Sí, perquè l’equip no varia molt cada any i quan portes tants anys en un club te l’acabes estimant molt i sempre recordes tot el que has passat.

Com veieu des de fora, la cobertura dels equips de la zona de Barcelona?
Allà també hi ha més afició i sempre hi ha un o dos equips que són a dalt. Mediàticament sempre se’n parla més, però és que ho trobo normal. Són els equips que estan a dalt i la majoria de vosaltres sou d’allà.

Us agradaria tenir més premsa general de Catalunya a banda de la local que ja us segueix, o preferiu viure tranquils?
Que parlin de tu sempre és bo, en diguin coses bones o dolentes. Sí que voldríem sonar més, però som de lluny i costa trobar gent, encara que sí, ens agradaria molt.

Quan acabis la teva carrera com a futbolista, t’agradaria seguir arrelat al club?
M’agradaria estar al club, mai com a entrenador, això també t’ho dic, perquè tots hem de ser conscients de les nostres possibilitats, però com a entrenador de porters, per exemple, alguna cosa així sí que m’agradaria fer. Al cap i a la fi és el club de la meva vida.

Si us salveu, has fet alguna promesa?
N’hem fet diverses. Una és baixar tots a la Trans Segre, una festa mítica de Balaguer, i celebrar-ho a mort. Una altra és anar a veure la Verge de Montserrat, que sempre m’ha ajudat molt, a mi i a la meva família. I si no, també hi tornaré.