dijous, 10 d’octubre del 2013

La Monta en dos perfils. Cara A: Ferran Melich

Imagen no disponible
FERRAN MELICH ÉS UN DELS PUNTALS DE LA MUNTANYESA // ÀNGEL GARRETA - REM Images



Set partits guanyats i dos empatats a la lliga. Nou partits sense perdre, que s'amplien a dotze si hi sumem els tres duels (dues victòries i un empat) de Copa Catalunya. La Muntanyesa ha començat el curs amb molt bones sensacions. Equip menys golejat i en molt bona sintonia a casa, amb gols molt repartits (Nils és qui n'ha marcat més, amb sis) i una creença ferma en un projecte comú. A GolCat hem parlat amb dos membres de la plantilla de Manolo González per analitzar, des de les seves visions, el bon moment del conjunt barceloní. Aquest dimecres, la 'cara A', Ferran Melich, que acumula cinc cursos a Nou Barris i que va ser peça clau als èxits del passat (el 'play-off' del 2011), al sacrifici del present més immediat (la salvació del mes de maig) i al dolç moment que viu ara l'equip.

Ferran Melich (1988), va arribar a la Muntanyesa la temporada 2009/2010 provinent del Poble Sec, quan tenia només 21 anys. Aquell curs el club de Nou Barris aconseguia l'ascens a Tercera Divisió on, un any després, seria subcampió i arribaria fins a la darrera ronda dels Play-Off d'ascens. Melich, que va jugar 34 partits i va fer 3 gols en aquella campanya, es va erigir com un dels jugadors a tenir més en compte de l'equip barceloní. Ara, havent fet una petita estada a Terrassa, cinc temporades després de la seva arribada, el defensa segueix manant en una Monta que té moltes coses a dir aquesta temporada.

Ets supervivent de la Monta subcampiona del Play-Off.
Sí, la veritat és que ja porto cinc temporades aquí, exceptuant el principi de l’any passat a Terrassa abans de tornar, però vaja, que han estat els meus millors anys, a nivell futbolístic. Pujar de Primera Catalana a Tercera i fer Play Off... Hem tingut anys durs, però ara estem gaudint un altre cop.

En què s’assembla l’equip del Play-Off al d’aquest any?
En la pinya que hi ha al vestidor. Som un grup d’amics que donem la cara pel que tenim al costat. A nivell futbolístic crec que el més semblant és la intensitat, tot i que enguany hi ha encara més intensitat que llavors.

Si aquest any hi ha més intensitat, vol dir que ho podeu fer encara millor?
Home, igualar allò és complicat perquè ens va sortir tot de cara. Però si l’equip segueix amb aquesta intensitat i les mateixes ganes estic convençut que es pot millorar el que vam fer aquell any. De tota manera, això és molt llarg i la lliga acaba de començar.

Vas ser fix amb en Miki Carrillo i ho segueixes sent ara amb en Manolo González, podries dir-nos en què es diferencien?
En Miki és un entrenador que apreta i fa que estiguis amb molta intensitat. En Manolo et dona molta confiança per a que estiguis tranquil sobre el camp i puguis jugar la pilota des de la defensa.

Portes cinc temporades a la Monta, quines sensacions tens tu com a jugador després de tot el que has aconseguit?
Jugo al futbol des dels 4 anys i aquests últims cinc han estat els millors que he passat fubtolísticament. Aquí gaudeixo del futbol, dels amics i de la gent. A la Monta m’hi estaré tots els anys que calgui.

Com va anar l’aventura a Terrassa?
En Miki va confiar en mi i me’n vaig anar cap allà amb ell, però encara que anava jugant tots els partits em vaig quedar sense fer-ho al final de la primera volta perquè tampoc m’ho podia combinar per motius laborals. Al final vaig decidir marxar i, com que ja feia temps que parlava amb en Manolo, vaig venir cap aquí, que és on volia estar.

ferranmelichterrassa
EL DEFENSA VA JUGAR A TERRASSA DURANT MITJA TEMPORADA // ÀNGEL GARRETA - REM ImagesAfegeix la llegenda


Tenies clar que havia de ser la Muntanyesa?
Sí, sí. Poso Nou Barris per davant de qualsevol altre lloc. A més a més, hi ha ben pocs equips que tinguin una afició com la que hi ha aquí.

Què és el que més destaques d’un club com aquest?
És un club molt humil i on deixen treballar. Abans comentàvem el tema de Terrassa, allà pràcticament no et deixen treballar tranquil perquè t’apreten setmana rere setmana. En canvi, aquí, el president deixa fer a l’entrenador i això, després es nota sobre el camp.

Creus que és possible repetir el Play-Off del primer any a Tercera?
Si l’equip continua amb aquesta il·lusió i aquestes ganes, sempre que ens respectin les lesions i les sancions, crec que pot ser un gran any. Tothom ens diu que tenim millor equip que l’any del Play-Off, així que si tenim aquella sort que sempre fa falta, i seguim igual, podem fer una molt bona temporada.

Quines són les claus d’aquest equip, que es manté invicte?
La intensitat. Aquí corre tothom i, on no hi arriba un, ho fa l’altre. Els onze defensem i el companyerisme és molt gran. Al final, això és el que es reflexa cada setmana al camp.

Com està el vestidor?
Molt content. Ningú no s’esperava aquest inici i som una pinya. Anem sovint a sopar, després dels entrenaments també seguim reunits. Som un grup d’amics molt unit i això es demostra sobre la gespa.

T’atreveixes a fer alguna promesa per si les coses acaben sorint bé?
Seria complicat. Te la podria fer, però millor ho deixem per més endavant, que la lliga és llarga.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada