Chiné: "El porter ha de tenir paciència"

JORDI CHINÉ ÉS UNA ASSEGURANÇA PER LA PORTERIA DE L'ASCÓ // ÀNGEL GARRETA - REMimages

Jordi Chiné és un dels porters menys golejats de Tercera Divisió i un dels pals de paller de l'Ascó, que després de recuperar la categoria està demostrant que ser un nouvingut no és sinònim de renunciar a fites altes. A GolCat hem parlat amb ell sobre el primer terç de temporada, la seva carrera i el món del porter.

Després de 16 jornades teniu 31 punts. Això ja va més enllà d’un bon inici de temporada.

Sabíem que si fèiem les coses bé podríem estar en aquestes posicions. Estem defensant bé i rendibilitzant molt els gols. Si seguim treballant així arribarem al final amb opcions de ser allà a dalt. Nosaltres sabem que si guanyem a casa i traiem punts a fora aniran les coses bé perquè la competició està molt apretada i la qüestió és seguir sumant.

Durant la pretemporada vau començar a aparèixer a les travesser de candidats. Com ho vau viure això?

Tenim un equip molt compacte i hem fitxat molt bé per sumar al que vam fer la campanya passada. Sabem que l’equip és bo i que les coses s’estan fent bé i si seguim així estarem a dalt. Treballem molt bé l’estratègia, l’equip és molt solidari i la plantilla és llarga.

Què us aporta una plantilla tan llarga que barreja veterania i joventut?

És molt important tenir una mica de tot. El saber estar dels veterans i la xispa de la joventut és una barreja molt interessant i que pot donar bon resultat. Nosaltres ens prenem cada partit com si fos l’últim.

Després de passar per Balaguer i Tàrrega, ara t’has afiançat sota els pals de l’Ascó. Com ha estat aquesta evolució?

He anat partit a partit. El món del porter és complicat perquè quan ets jove costa fer-se un lloc, però ara estic vivint una de les millors etapes de la meva vida. Estic molt a gust aquí i intento aportar el meu granet de sorra amb les meves característiques intentant que la porteria de l’Ascó quedi a zero els màxims partits possibles.

Els porters sou més longeus que la resta de futbolistes i, potser això us complica una mica més arribar aviat a l’onze inicial. Com s’afronta un procés tan lent?

És paciència i aprofitar els moments que tens. Amb 18 anys no vaig tenir la sort d’entrar al món semiprofessional amb l’Espanyol per culpa d’una lesió i m’ho vaig prendre pensant que estava fent el que m’agradava i tenia molt temps. Un porter ha de demostrar que pot ser una garantia pel seu equip però amb molta paciència perquè al final, tot arriba. La vida del porter és complicada però s’ha de saber portar i jo estic molt content amb la meva experiència.

Quin ha estat el punt d’inflexió a la teva carrera?

Potser va ser quan vaig viure el futbol d’una forma una mica més professional quan era a l’Espanyol, però la lesió em va enviar cap a Lleida. Però bé, m’ho prenc amb naturalitat i jo ara tinc la meva feina, jugo a futbol, que és el que m’agrada, gràcies a Déu ho faig remuneradament i amb un nivell bastant alt i competitiu. L’únic que puc fer és donar les gràcies als meus pares per apuntar-me a aquest món de petit perquè és preciós.

Qui és la teva referència a la porteria?

A mi sempre m’ha agradat molt Valdès. De jove era fan de Buffon encara que ja se li ha passat la plenitud com a porter, però avui en dia m’agrada molt Diego López perquè és una assegurança sota pals.

I et fixes en algú dins la categoria?

Tinc el màxim respecte per tothom i no et sabria dir un. Hem de mirar en el que hi ha a casa i intento no fixar-me gaire en el que hi ha fora, però vaja, està clar que hi ha porterassos.

Alguns aficionats de l’Ascó, et defineixen com a porter àgil i amb bons reflexos. Encerten?

Home, considero que un dels meus punts forts és el joc amb el peus i, potser més que l’agilitat, jo diria que el saber estar perquè sóc bastant calmat i intento transmetre això a la meva defensa i el meu equip.

Ets un dels porters menys golejats de la categoria. A què ho atribueixes, això?

Al treball de l’equip, que treballa molt defensivament. Tenim uns moviments que estem assolint i fan que ens arribin poquet i quan he d’intervenir intento fer-ho el millor possible.

Els dies que has d’intervenir menys, com t’ho fas per estar atent quan et toca actuar?

El món del porter és això. Si no ets capaç de mantenir la concentració els 90 minuts encara que no hi hagi continu contacte amb la pilota o jugades de perill... És que aquesta és una de les característiques dels porters grans.

Què hi ha a l’Ascó, que hi has trobat la tranquil·litat?

És un equip que queda a prop de casa, de Lleida, i que fa les coses bé. La pinya és molt bona i això ens porta a anar a entrenar, competir cada diumenge i a prendre’ns-ho amb ganes. El temps s’ha d’aprofitar i a mi no m’agrada jugar per jugar, com a hobby. Jo sóc molt competitiu i crec que això és necessari.

Com és la feina amb l’entrenador?

El míster és molt exigent i perfeccionista. Amb ell seguim una rutina de treball molt bona que l’equip està assimilant perfectament, en especial a nivell defensiu que és d’on traiem els punts. És un molt bon entrenador que sap treure el millor dels seus jugadors.

T’atreveixes a fer un pronòstic pel final de temporada?

Vull que l’Ascó estigui el més amunt possible i puguem viure un Play-Off, que seria molt bonic.