Alex Salgado, Comunicació amb marca personal

“Faig ràdio perquè és el meu recurs fàcil i per rebelia” // NOELIA RUIZ

“A mi el lloc m’agrada molt, tot i que Barcelona cada cop m’agrada menys i la trobo una ciutat molt lletja. Lletja i petita perquè des d’aquí veig el final”. És el primer que diu l’Alex Salgado quan mira per la finestra del novè pis del Corte Inglés de la Plaça Catalunya, una posició privilegiada en una de les empreses amb més poder de censura de l’Estat. Una vertadera metàfora per a ell, qui, sense haver complert encara quatre dècades, fa quasi 20 anys que es dedica a la comunicació i ha hagut de batallar a diari amb problemes de censura. Tot i que no en pot relatar cap amb El Corte Inglés l’escenari li fa recordar una altra etapa: “Aquí al davant hi ha el que abans era Ràdio Nacional, on sí que vaig tenir molts embolics”.

Actualment viu del podcast i contradiu la seva creença de que això és impossible. “Els que ens guanyem la vida així som els que li dediquem dotze hores diàries”. I és que la professionalització de la xarxa és un punt a tenir molt en compte per poder fer-s’hi un lloc. En el seu cas, considera que la seva experiència és un aval suficient. “Sóc una assegurança pels clients. Faig podcast perquè algú ha cregut que recuperarà els diners en un programa en el que surto jo”.

Aquesta  autoconfiança en el seu format radiofònic és la seva marca personal. “Sona molt egocèntric, però és veritat: el programa sóc jo. Un antic director em deia que el meu és l’únic programa que no es pot fer si jo no vaig a treballar”. Un locutor que sempre ha sabut quin tipus de comunicador volia ser i que ara aprofita els avantatges d’Internet per no viure a l’ombra de la pròpia marca de les emissores. D’aquesta identitat comunicativa en destaca les ganes de provocar sensacions, com si d’una obra d’art es tractés. “El que vull és que tu escoltis un programa meu i no et sigui indiferent. Vull provocar, ja sigui excitació, empipament o alegria. Qualsevol cosa”

El sexe és la via escollida per assolir aquesta finalitat. Ell ho considera una forma de provocar la societat censora i censurada en la qual vivim. Gràcies al seu projecte actual, l’Emporio Salgado, ha començat a fer periodisme sobre pornografia, una temàtica poc tractada als mitjans i que ell explota d’una forma ben particular: “El porno és un tema que sempre es relaciona amb prostitució, drogues i explotació de la dona. Programes com ‘Callejeros’, ‘Conexión Samantha’, o la pròpia Mercedes Milà, han fet molt de mal. De merda n’hi ha a tot arreu, tant al porno com en una ferreteria”. La seva naturalitat a l’hora de parlar de sexe és innata, ja que ens assegura que no sap fer-ho d’una altra manera i que li interessa molt més parlar del personatge que de la seva feina. Una forma d’humanitzar un món que la societat observa de lluny i en secret.

Als 40 Principals et coneixeran per la cadena, a Internet necessites uns mínims per ser conegut // NOELIA RUIZ

La influència nord-americana és inherent a la seva personalitat. “Sóc fill del cinema americà, del Pressing Catch, de la Marvel…”, però un punt d’inflexió va ser el seu viatge a Nova York l’any 2002 després de quedar suspès de sou i feina durant 15 dies per explicar un acudit que van considerar racista però que ell assegura que no ho era. Allà, assegura que va dedicar la major part del seu temps a escoltar la ràdio i veure la televisió. “Hi ha una espècie de Hollywood de la ràdio. Tot és molt espectacular”. Potser per aquesta espectacularitat va decidir anar a buscar en Howard Stern, un dels locutors més importants de la ràdio nord-americana, que li va oferir quinze minuts de glòria al seu micro. “Després de conèixer la meva història em va dir la gran frase: No et rendeixis, segueix així i arribaràs lluny. Llavors jo tenia 24 o 25 anys i vaig tornar a Barcelona amb l’espasa a la mà per menjar-m’ho tot”.

Actualment té més caps que mai, però se sent més lliure a l’hora de preparar els continguts. En canvi, sap que si ara arriben crítiques ja no vindran només del director o el cap de continguts sinó que “m’ho he buscat jo”. Tot i aquesta llibertat considera que “allà on hi ha diners hi ha censura”, cosa que contamina Internet perquè “qui paga mana”. Possiblement per això la seva idea d’expandir l’Emporio Salgado amb una part televisiva passa per fugir de Youtube i utilitzar un reproductor de vídeo propi que el permetrà incloure continguts “pujats de to”.

Considerat el “Marilyn Manson” de la Comunicació, “el noi amb que no has d’anar mai perquè acabaràs en un embolic”, l’Alex Salgado ha decidit innovar comunicativament a través de la provocació, amb aires nord-americans i la idea d’explotar la xarxa per potenciar una marca personal creada des del seu primer minut a les ones. “Internet és el present, però és tan gran que s’ha de ser persistent i cal cuidar molt bé el màrqueting”.

Ara mira al futur i pensa en quedar-se tal i com està, sense deixar d’innovar en el format. “El producte està arrodonit i ja sóc qui durant tants anys he buscat ser. Ara falta que se n’assabenti la gent perquè el producte que tinc al cap és quasi perfecte. Només cal que enlloc de tenir mig milió d’oients, en siguin quatre milions”.