Els penals deixen Catalunya sense la Copa de Regions
No ha pogut ser. El Vèneto ha superat Catalunya a la tanda de penals i s’ha alçat amb el trofeu que l’acredita com a campió de la Copa de Regions de la UEFA. El títol continental ha quedat a una sola passa pel conjunt català. Un equip que ho ha donat tot des de l’inici del torneig.
 |
| Pep Caballé lluita la pilota amb un rival // UEFA.com |
Després de quasi dos anys de competició per fi arribava el moment decisiu. Catalunya es col·locava a tan sols una passa d’aixecar el seu primer títol continental. Enrere quedaven les rondes de Vilajoiosa i Astúries, el gol de Rovira a Kíev, el primer gol internacional de la selecció, i els partits de preparació d’un grup que ha sabut barrejar talent i il·lusió per plantar-se a la final.
El camí no ha estat senzill. Isloch, Yugoiztochen i Olimp Moscou no van posar les coses gens fàcils a la fase de grups, però la perseverança d’un equip amb mentalitat guanyadora van aconseguir plantar Catalunya a la final. Al davant, l’equip amfitrió, el Vèneto, que fins la data només havia encaixat un sol gol en aquesta fase final, i de penal. Un rival complicat però que no ha espantat els homes de Toni Almendros.
Primera part: Defenses de ferro
El partit decisiu de la Copa de Regions UEFA ha començat amb el domini de Catalunya, que s’ha fet amb la possessió de la pilota i ha aconseguit tancar el Vèneto en el seu propi camp pràcticament sense donar-los opció de crear perill. La primera ocasió amb cara i ulls del conjunt català ha arribat al minut 10 amb una molt bona centrada de León directa a Óscar Muñoz, però el davanter no ha aconseguit controlar la pilota amb comoditat dins l’àrea.
Pel seu cantó, el Vèneto ha provat de fer mal en jugades de contraatac, especialment en la circulació de la pilota per la seva banda esquerra, però la defensa catalana ha sabut aturar qualsevol intent de fer mal dels jugadors venecians. A poc a poc, els amfitrions s’han començat a estirar i discutir el domini als homes de Toni Almendros, que no s’han arrugat i han mantingut el tipus durant la resta del primer temps.
Sense gaire ocasions de gol i amb les dues defenses molt ben assentades s’ha arribat al descans d’un partit que no ha brillat per les accions ofensives durant el primer temps, ja que només hi ha hagut dos xuts per cada banda.
Segona part: Intensitat sense encert
A la represa els dos equips han estirat les línies i s’han perdut la por ha regnat durant tota la primera meitat. Al minut 47, Óscar Muñoz no ha aconseguit controlar una pilota dins l’àrea provinent d’un córner i els venecians ho han aprofitat per engegar una jugada de contraatac que podria haver acabat malament pels interessos catalans, però, per ventura, el xut d’Igor Furlan s’ha estavellat al pal.
Catalunya ha mantingut un lleuger domini del partit, tot i que la selecció veneciana no ha desistit a l’hora de crear perill i animar un partit que semblava haver-se rentat la cara entre un temps i un altre, amb molta més intensitat en els segons quaranta-cinc minuts.
Al minut 65 Pol Compte ha generat una molt bona acció ofensiva que l’ha permès plantar-se a l’interior de l’àrea rival, però no ha estat encertat en el seu xut, que ha desviat el porter De Carli. Dos minuts més tard ha estat Prince Nii, amb un xut potent molt llunyà, qui ha pogut donar un ensurt als homes de Toni Almendros, però Carlos Miguel, molt atent, ha tret una mà miraculosa desviar la pilota.
Amb el pas dels minuts la velocitat del joc ha anat minvant degut al cansament de tots dos conjunts, que han començat a mostrar-se un pèl més conservadors de cara a una possible pròrroga i el risc d’encaixar un gol que podria haver estat definitiu.
Al final del temps reglamentari cap dels dos conjunts ha estat capaç de fer un gol i el partit s’ha hagut de resoldre a la pròrroga.
Pròrroga
Després d’una primera meitat amb domini català però sense gaire història, Catalunya s’ha trobat amb un home més sobre el terreny de joc després de l’expulsió d’Alberto Mantovani per colpejar a Puerto amb els colzes. Això ha donat ales a Catalunya que ha exprimit les últimes forces per evitar els penals. Al minut 112, Cano ha tingut el gol de la victòria amb una rematada de cap dins l’àrea, com les que han donat alegries a l’Europa durant tota la temporada, però la pilota s’ha perdut uns centímetres per damunt del travesser.
Al final, tot i jugar amb 10 homes, el conjunt amfitrió ha sabut mantenir la seva porteria a zero, com quasi durant tot el campionat i ha forçat la tanda de penals per decidir el campió.
Penals
La tanda de penals han estat els jutges de la final després de més de 120 minuts de futbol sense gols i, normalment, quan un dels dos equips té un encert del 100% en els cinc primers llançaments s’acaba enduent la victòria. Aixi ho ha fet el Vèneto, que s’ha embutxacat per segona vegada el títol de la Copa de Regions UEFA.
- 1-0 GOL d’Enric Gallego
- 1-1 GOL de Lorenzatti
- 1-1 ERRADA de Vivó
- 1-2 GOL de Vettoretto
- 2-2 GOL de Puerto
- 2-3 GOL de Poles
- 3-3 GOL de Putxi
- 3-4 GOL de Gasparato
- 4-4 GOL de Munta
- 4-5 GOL de Paolo Gagno
La fitxa del partit
- Catalunya: Carlos Miguel; Putxi, Cano, Vivó, León, Heredia, Pep Caballé, Guillem Cornellà (Munta, 73′), Pol Compte, Óscar Muñoz (Puerto, 91) i Boris (Enric Gallego, 58′).
- Vèneto: De Carli; Igor Furlan (Vettoretto, 74), Paolo Gagno, Gasparato, Carlos Eduardo Lermee (Poles, 100′)), Lorenzatti, Alberto Mantovani, Lorenzo Meda (Antoniol, 107′), Scomparin, Tegon i Prince Nii
- Àrbitre: Artur Soares (Portugal). Ha ensenyat targeta groga als venecians Furlan, Leerme, Lorenzati i Scomparin i als catalans Putxi, Munta, Óscar Muñoz i Pep Caballé. Ha expulsat el venecià Alberto Mantovani al minut 106.
- Gols: No n’hi ha hagut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada