divendres, 30 de desembre del 2011

L’onze català del 2011: Tercera

Ja podeu veure l'11 ideal de l'any a Tercera Divisió escollit per LaJornada.cat i votar al vostre preferit!

L'onze català del 2011: Tercera


Toni Texeira (Prat)

Guardià. El porter del Prat i de la selecció amateur està realitzant una gran temporada sota pals en què només ha rebut 9 gols en 17 jornades. Com tot l’equip ha anat de menys a més fins a convertir-se en una peça clau en el liderat que custodia el seu club a aquestes alçades de temporada gràcies a les seva brillant actuació durant l’any.

Òscar Sierra (Prat)

Mariscal. El lateral dret del Prat aporta una molt bona dosi d’experiència a l’equip que plasma sobre el terreny de joc tant en la solidesa defensiva com en la projecció en atac quan és necessari. Lluitador nat i quasi sempre vencedor dels u contra u als que s’enfronta.

Dani Erencia (Terrassa)

Professional. El ja jugador del Girona no podia faltar en aquesta alineació de l’any. Un central alt, golejador i molt jove, però amb tota la contundència d’un veterà a l’hora d’anticipar-se a la lluita per cada pilota que entra al seu territori, ha estat un pilar del colíder de la categoria, que ben segur el trobarà a faltar.

Cárdenas (Santboià)

Polivalent. El central del Santboià s’ha multiplicat en un any 2011 que ha estat complicat per al seu equip. Tant partint des de l’eix de la defensa, com en el lateral esquerre o el pívot defensiu, Cárdenas ha donat lliçons de rapidesa en el tall i habilitat en la construcció del joc. Elegant i segur, la seva qualitat no ha pasat desapercebuda pel tècnic de la Selecció Catalana Amateur, Toni Almendros.

Ñoño (Pobla de Mafumet)

Punyal. El capità de la Pobla és un altre jugador dels imprescindibles pel seu equip, per l’esperit competitiu que emana en el seu joc i que a més a més encomana a la resta de companys. Es manté sempre ferm en tasques defensives i no s’arronsa a l’hora de córrer la banda per pujar a l’atac.

Iván Álvarez (Europa)

Lluitador. El migcampista defensiu de l’Europa té la clau de la sortida de pilota del seu equip, i de vegades fins i tot s’atreveix amb conduir la pilota en jugades llargues. Molt bo tècnicament és la balança i fa de punt de connexió entre els seus companys durant el partit. Elegant i sobri és una peça clau al centre del camp. Un d’aquells jugadors imprescindibles per un equip.

Jordi Roca (Olot)

Organitzador. És un jugador de molta qualitat, d’aquells que veuen les línies de passada allà on qualsevol altre no hi veu res. Aporta frescor al seu equip i clarividència a cada una de les jugades en què participa. Un futbolista amb molta classe que no podia quedar exempt d’aquest onze de l’any.

Ferran Vila (Prat)

Sorprenent. S’ha destapat com un dels millors atacants de la categoria. És hàbil, molt ràpid i té una gran capacitat de desbordament que no deixa ningú indiferent. Un golejador al que mai li crema la pilota als peus.

Christian Alfonso (Espanyol B)

Crack. El jove atacant perico ha signat un 2011 d’ensomni. Va despuntar al final del curs passat defensant els colors de l’Hospitalet a Segona B, el que li va valer per fitxar per un Espanyol B on s’està acabant de destapar com una dels cracks emergents del futbol català. Desequilibrant, tècnic, ràpid i vertical, Christian Alfonso ja duu 8 gols aquesta temporada.

Carlos Montoro (Rubí)

Diferent. És el màxim golejador del Rubí a la competició i pitxitxi la temporada passada a Primera Catalana. Un jugador amb de classe molt hàbil amb un u contra u molt bo que destaca per sobre dels seus companys d’equip. Els que el coneixen diuen que podria jugar sense problemes a la Segona Divisió B.

Xavi Molist (Terrassa)

Rejovenit. Xavi Molist viu una segona joventut. El davanter del Terrassa presenta uns registres golejadors dignes d’un jugador de superior categoria. Carregat d’experiència i tècnica, aporta veterania, carisma i gols, factors clau per a un equip que aspira a fer el play-off. L’àrea i els seus voltants són territori de Molist, que amb molt olfacte golejador i entesa amb els companys és capaç de fer fàcil el més difícil.

Desig nadalenc pel proper Nadal

Podeu llegir 'O el jugador o la pilota', el meu espai d'opinió setmanal a LaJornada.cat, fent click en aquest enllaç:

Desig nadalenc pel proper Nadal

Estimat Tió,

L’any vinent et donaré pernil ibèric i fuet del millor en lloc de tanta fruita, si em promets que em duràs futbol per Nadal. I cafè, també et donaré cafè. Un cafè fort i ben torrat, perquè aguantis despert durant tot el dia per poder veure els partits que em regalaràs.

Sé que vaig tard, que això t’ho hauria d’haver dit fa un any, però durant la temporada no hi pensava i és ara precisament quan ho trobo a faltar. O més que això, és que envejo els anglesos. Van començar ahir amb el Boxing Day i pràcticament no pararan fins als primers dies de gener. I em costa de creure que un esport al qual no deixem de titllar de cultura desaparegui precisament quan més expectació pot tenir tant a nivell local, com mundial.

I en cas que no pogués ser la Lliga, com a mínim la Copa Catalunya, i de pas fem un homenatge a la falsedat de les dates que ens acompanyen guarnint una miqueta més el partit de costellada de la Selecció. No estaria tan malament que s’aprofitessin aquests dies per disputar partits d’aquesta competició tan deteriorada, en un parell de setmanes maratonianes, com passa amb l’Eurocopa. Potser els grans seguirien sense donar-hi importància, sobretot si tenim en compte que a la tornada de vacances, el gener va ben carregat de partits de Copa. Però seria una bona manera de fomentar la participació dels més modestos i l’afluència de públic si es ven bé. O no triomfa el torneig nadalenc de Futbol 7?

És per això, estimadíssim Tió, que et demano futbol per Nadal. Una Copa Catalunya ben muntada, ben venuda i motivadora per tothom.

dimarts, 20 de desembre del 2011

Jet lag, seient buit

Podeu llegir 'O el jugador o la pilota', el meu espai d'opinió setmanal a LaJornada.cat, fent click en aquest enllaç:

Jet lag, seient buit

El cap de setmana passat, diumenge concretament, va arribar el dia assenyalat. I tot i que el mal no venia del mateix lloc, l’efecte devastador va ser el mateix. M’explico. A mitjans de la temporada passada el macroimperi del senyor Roures va anunciar la intenció de fer jugar alguns partits de la Lliga BBVA a les 12 del migdia, un horari històricament reservat per futbol petit. A la competició regular encara no ha passat -tot i que el Reial Madrid si que ho ha patit-, però amb la final del Mundial de Clubs de diumenge ens vam trobar amb una situació de contraprogramació entre el club gran de Catalunya i la majoria dels mortals.
 
Això, va provocar un greu descens de l’afluència de públic en molts dels estadis, tal i com ja estava previst i com temíem des de que es va fer l’anunci d’aquesta nova franja horària. Al seu moment ja vam dir que això feia mal al nostre futbol i que no és lògic ni normal satisfer abans el mercat asiàtic (que de moment gaudeix d’interesantíssims Atlético-Betis) abans d’ajudar el nostre propi. Però la pela mana. Això ja ho sabem.

A tot això, voldria fer un petit parèntesi. Si suposadament hem d’afegir aquesta franja horària perquè els japonesos puguin veure el futbol de la que, per molt que diguin, no és la millor lliga del món, per què al Japó no adapten el seu horari en favor del mercat europeu quan allà s’hi disputada tota una final del Mundial de Clubs?

Seguint amb quid de qüestió: ja que sembla impossible aturar les decisions de Roures i companyia, potser fóra bo que els petits fessin un petit pensament a l’hora de proposar horaris. És cert que els jugadors no són professionals i que trencar una rutina horària no és el més adient, però si tenim en compte que hi ha clubs que juguen a la tarda, i d’altres que, com tota la vida, ho fan pel matí potser no seria una idea descabellada modificar l’hora d’un partit de futbol que no està subjecte a cap dret televisiu que li ho prohibeixi per tal d’afavorir l’assistència de públic al camp. Potser moralment és difícil de prendre aquesta decisió, però si ho pensem amb el cap fred, en les comptades ocasions que el Barça jugui a les 12 potser és millor ser realista i pensar en el propi benefici.

dimarts, 13 de desembre del 2011

Tapats però optimistes

Podeu llegir 'O el jugador o la pilota', el meu espai d'opinió setmanal a LaJornada.cat, fent click en aquest enllaç:

Tapats però optimistes

El cap de setmana passat els defensors de les seleccions catalanes vam poder mig gaudir de veure la de futbol, a nivell amateur, competint de forma oficial. Tot i que no és un fet insòlit, ja que fa anys que els millors jugadors de Tercera completen les 18 places per anar a córrer per les Espanyes defensant les quatre barres.


Parlo de mig gaudir, perquè la cobertura de la fase de grups del campionat que ha de dur els nostres cap a Europa hagués estat nul·la de no ser per aquesta brillant xarxa social que és el Twitter. Però sigui com sigui, penso en positiu i crec fermament que si la nostra segueix avançant rondes augmentarà també l’interès general per la competició (com va passar anys enrere sobtadament amb l’hoquei patins i el Mundial B) i fins i tot encara podrem veure algun partit televisat, que per això tenim una televisió pública.

Si més no, el que està clar i ha quedat demostrat una vegada més és que el pedigrí del nostre principal campionat nacional és d’alt nivell i de moment ens ha servit per plantar-nos entre els quatre millors combinats de l’Estat. Costarà i serà molt dur, però amb un equip capaç de guanyar dos partits en dos dies consecutius i sortir-hi amb un balanç de 6 gols a favor i només 1 en contra (de penal) és per ser optimista. Sobretot si tenim en compte que hem deixat pel camí a Extremadura, i sobretot a Euskadi i el País Valencià.

És una llàstima no haver pogut veure més que fotografies d’aquesta fase de grups perquè n’estic segur que la selecció va brillar tant com expliquen les cròniques i va dur el bo i millor del nostre futbol a Vilajoiosa, però ara que anem superant rondes i els nois es coneixen una mica més que de jugar tres amistosos i enfrontar-se a la lliga els bons resultats poden anar acompanyats, sense dubte, d’un gran seguiment popular. Com a mínim pels amants de futbol català. Hem de ser conscients que mai hem aconseguit arribar a Europa i competir lluny de la península, i molt menys a nivell oficial (amb una selecció, que per amateur que sigui és la més absoluta que tenim). Quan arribi l’hora de fer-ho tothom s’enganxarà al carro, i per oportunistes que siguin els que ho facin, benvinguts a la família dels que fa temps donem suport al combinat que enguany dirigeix Toni Almendros. Jo hi crec. En la glòria esportiva, i en el reconeixement social.

Catalunya traça el camí cap a Europa

Podeu llegir la notícia de la classificació de Catalunya amateur per a les semifinals de la fase estatal de la CRU, fent click en aquest enllaç:

Catalunya traça el camí cap a Europa

La selecció catalana de futbol amateur ha derrotat Extremadura (2-1) i Euskadi (4-0) i s’ha classificat per la segona ronda de la fase estatal de la Copa de Regions UEFA

L'europeista Ramón Rovira controla una pilota durant el partit de dissabte // FCF

El combinat català dirigit per Toni Almendros i format íntegrament per jugadors de Tercera Divisió va arribar el passat divendres a Vilajoiosa per disputar els dos partits del seu grup en un cap setmana intensiu per tal d’aconseguir la classificació per a la segona ronda de la fase estatal de la Copa de Regions UEFA.

Dissabte, Catalunya va batre la selecció extremenya per 2-1, amb gols de Carlos Martínez (Terrassa) i Carlos Ruíz (Prat) en un partit dominat clarament pels nostres en què es van haver de refer d’uns pocs minuts d’incertesa després que els extremenys empatessin el partit de penal.

En el partit d’aquest matí, Catalunya tornava a necessitar una victòria per aconseguir la classificació i la selecció no ha defraudat amb una golejada contundent al combinat basc, que ha vist la seva porteria perforada fins a quatre vegades. Primer Enric Gallego (Cornellà) obria la llauna al minut 37. Ja a la segona meitat, als 59 minuts Cano (Europa) s’encarregava d’eixamplar distàncies, i el màxim golejador català Carlos Martínez (Terrassa), tancava la golejada amb un doblet de gols, als minuts 65 i 89, per arrodonir un partit dominat de principi a fi.

València, l’altre integrant del grup, i que degut al format de la competició no s’havia d’enfrontar als catalans, tant sols ha pogut guanyar per 2-1 a Extremadura i s’ha quedat a les portes de la segona roda per la diferència de gols amb Catalunya, que ha superat la primera ronda per tercera vegada.

dissabte, 10 de desembre del 2011

Federació de fireta

Podeu llegir el meu article d'opinió setmanal a laJornada.cat, fent click en aquest enllaç:

Federació de fireta

Qui no s’ha queixat mai de la Federació Espanyola de Futbol i en un atac d’impulsivitat ha dit o ha pensat que si ho féssim tot amb la catalana aniríem millor? Que n’és de dolent dir les coses en calent… Ens queixem de l’espanyola, ens queixem de la UEFA i ens queixem de la FIFA. Per què no ens hem de queixar de la nostra si ens dóna bons motius?

Amb això no vull dir que una sigui millor que l’altra, ni molt menys, cadascuna té les seves coses, però avui m’agradaria mostrar com n’estic de descontent amb la FCF. No cal ser gaire llest per veure que les coses no han estat mai gaire bé, si comptem les múltiples juntes directives que hi han passat els darrers anys. I que la suposada Federació esportiva més important del nostre país no funcioni és una passa enrere pel reconeixement de les nostres seleccions.
M’empipa que es parli cada Nadal “d’any de transició” en referència al partit de la selecció de futbol i que 365 dies després tot segueixi exactament igual i al calendari hi hagi una cita amb Tunísia. Tampoc no m’agrada que, com vaig comentar fa un parell de setmanes en aquest mateix espai, arribi un àrbitre de la federació i interfereixi en la feina de periodistes i fotògrafs fent-los fora de peu de camp perquè així és com li ha vingut en gana. La Copa Catalunya és un altre punt de debat. El seu format és una broma i cada vegada són més els clubs que no la consideren quelcom important, deixant els grans de banda, que, evidentment, tampoc no ho fan. Però el pitjor són les coses com la notícia que s’ha confirmat avui: el passat novembre l’Europa-Masnou, de Tercera Divisió, es va haver de suspendre al descans per culpa d’un fort aiguat. La segona meitat s’havia de reprendre dijous, una data acordada pels clubs aprofitant la festivitat i acceptada per la pròpia FCF. Sembla que no podrà ser. La selecció amateur, de la que, personalment, n’espero grans resultats, comença el seu camí cap a la Copa de Regions UEFA 2013 aquest divendres, i com que 3 dels jugadors locals hi estan convocats s’ha tornat a ajornar el partit. Un partit que s’ha de jugar abans de començar la segona volta del campionat, d’aquí a no res.
Tenint en compte que entrem en època de vacances nadalenques i que hom s’organitza la vida al voltant d’aquests dies, ja siguin periodistes, futbolistes o aficionats, ens trobarem en una situació complexa que no afavorirà per a res la disputa del partit, ni al nostre futbol, per qui la FCF hauria de mirar de vetllar sempre. Em xoca i m’empipa. Però suposo que si servidor ha fet un article com aquest en calent, serà que no és tan fàcil aturar-se a pensar una estona sobre la feina d’un mateix.

Guardiola: “No vull estar assegut al Bernabéu durant 90 minuts esperant a veure si sona la campana”

Podeu llegir el resum de la roda de premsa d'en Pep Guardiola, prèvia al Madrid-Barça fent click en aquest enllaç:

Guardiola: "No vull estar assegut al Bernabéu durant 90 minuts esperant a veure si sona la campana"

Pep Guardiola confia en els seus jugadors de cara al partit de demà // CARLES GARCIA

El tècnic del FC Barcelona, Pep Guardiola, ha ofert aquest vespre la darrera roda de premsa abans del partit de demà dissabte al Santiago Bernabéu davant el Real Madrid de José Mourinho, en què s’ha mostrat confiat de les ganes que hi posaran els seus jugadors.
El de Santpedor ha destacat que la diferència de punts vers el Madrid no serà un condicionant perquè “el més important és intentar conèixer el rival el millor possible i intentar buscar els avantatges suficients per atacar millor”. Sobre un possible empat a remarcat que “anirem a guanyar i ja veurem el resultat com acaba”, perquè per guanyar als blancs “haurem d’estar atents a moltes coses, jugar contra el Madrid no és fàcil”.
Guardiola no es planteja cap canvi dràstic en l’alineació de demà perquè assegura que els dos clubs es coneixen i tenen la memòria molt fresca dels seus múltiples enfrontaments en els darrers mesos. “Ens coneixem massa. Per guanyar-los hem de fer un partit perfecte”, i tot i això no se’n cansa de jugar contra el Madrid perquè “hem superat el que va passar la temporada passada” i “jugar contra el Madrid sempre és un honor”.
També ha afirmat que està content que aquesta vegada les polèmiques hagin quedat aparcades en favor del futbol i que tant Piqué, Puyol i Mascherano com Pedro, Alexis i Villa “tenen tots les mateixes possibilitats” perquè “estan en un gran moment i han fet bons partits quan han jugat. M’ho posen difícil a mi”.
Sobre si jugarà amb un 3-4-3 o un 4-3-3 ha assegurat que “no importa” perquè “el partit són moltes altres coses, són detalls”. A la pregunta per si Messi ha canviat des de quan va jugar per primer cop de fals 9 (al 2-6 del Bernabéu) ha assegurat que “és un jugador semblant, té més experiència però la mateixa competitivitat i pretensió” i de Cesc ha destacat que “pot jugar amb el sistema de l’any passat, o amb algun de diferent com hem provat aquest any”.
La millora del club blanc no ha estat tampoc un tema que hagi quedat sense tocar i ha afirmat que “és inevitable que amb el temps es faci millor. És el Reial Madrid, ja està tot dit”, i sobre el seu punt feble ha preferit no dir-ne res perquè “seria una falta de respecte” i ha declarat que “ens hem centrat en veure què podem fer per atacar-los millor. No vull estar assegut al Bernabéu durant 90 minuts esperant a veure si sona la campana. Allà o hi vas tu a fer-la sonar o no hi pots fer res”.
Finalment a l’equip ha demanat “el que han fet sempre i atreviment”, perquè “no es pot deixar tot en mans d’un únic jugador” (Leo Messi), i ha destacat que demà jugaran els “jugadors adients per jugar contra el Madrid, però això no significa que siguin els millors”.

dimarts, 6 de desembre del 2011

puntoTEC 02x08

Heu aquí el darrer puntoTEC... Gaudiu-lo!

Europa-Masnou, la represa impossible

Europa-Masnou, la represa impossible

La represa de l'Europa-Masnou haurà d'esperar // CARLES GARCIA

La Federació Catalana de Futbol (FCF) ha fet oficial aquest matí la notícia que des d’ahir al migdia rondava al voltant del Nou Sardenya: l’encontre de la 14a jornada del campionat nacional de lliga de Tercera Divisió entre CE Europa i CD Masnou, ajornat per les males condicions climàtiques durant el descans el passat 13 de novembre, no es podrà reprendre aquest dijous tal i com estava previst.

El motiu d’aquesta decisió, que retrata un error de la pròpia federació en acceptar la data proposada per ambdós clubs, ha estat la convocatòria dels tres jugadors europeistes Ivan Álvarez, Cano i Rovira amb la Selecció catalana amateur per la Copa de Regions UEFA. El combinat català farà el seu darrer entrenament el dia 8 al matí (mentre s’haurien d’estar disputant els 45 minuts restants del partit de lliga) i viatjarà divendres al matí per disputar el primer partit a Vilajoiosa. Tot i que la intenció del club gracienc era cedir els seus jugadors el mateix divendres, la FCF ha establert una norma que obliga als seleccionats a dur un descans mínim de 48h abans del primer partit.

Amb aquesta segona suspensió, els dos clubs s’hauran de reunir novament per tornar a acordar una data, que la Federació haurà de ratificar, per tal de poder disputar els minuts restants, això sí, abans de l’inici de la segona volta del campionat el segon cap de setmana de gener.

L’Europa no s’aixeca (0-1)

Podeu llegir la crònica de l'Europa 0-1 Olot, fent click en aquest enllaç:

L'Europa no s'aixeca (0-1)

Els graciencs s’han vist dominats pel conjunt de La Garrotxa, que amb un gol a l’inici de la segona meitat n’ha tingut prou per endur-se la seva primera victòria a domicili.
L'Europa segueix sense aixecar cap // CARLES GARCIA

L’Europa volia trencar avui la seva preocupant mala ratxa, que amb el d’avui els situa amb una sola victòria en els darrers deu partits, davant d’un Olot que no estava gaire fi als desplaçaments. Però la realitat no ha estat la que desitjaven els escapulats i des de l’inici del partit avui al Nou Sardenya s’ha vist un partit travat, amb molta pilota aèria, digne de la Copa Davis.

Al minut 3, Roca ja ha deixat clares quines eren les seves intencions i ha fet una passada preciosa a l’espai cap a Robert que, sol davant d’un Rafa Leva molt atent, no ha aconseguit obrir la llauna. Aquesta primera arribada perillosa no seria una situació aïllada ja que l’Olot ha estat el clar dominador del tempo d’un partit tan intens com lleig. El físic ha estat un factor clau avui sobre la gespa i ni amb superioritat per dalt l’Europa ha estat capaç d’entrar amb facilitat a l’àrea visitant.

A mesura que passaven els minuts semblava que els locals hi anaven una mica més gràcies a dues jugades idèntiques separades tan sols per 10 minuts. Al 28, una jugada de combinació per banda dreta entre Aitor Olmo i Rovira, ha acabat a còrner després del refús d’un defensor que ha estat més atent que la davantera escapulada. I al 38 Cano s’ha tret de la màniga l’únic moment màgic del partit amb una gran jugada individual que li ha servit per creuar el camp i aliar-se amb Nils, que des de la banda ha centrat a l’interior de l’àrea al cap del propi Cano, que sense fortuna ha enviat la bola per damunt del travesser. Però sense rematar a porteria és impossible fer gols i mentre la línia ofensiva local començava a veure’s angoixada l’Olot ho aprofitava per imposar el seu joc.

A la segona meitat la tònica ha estat similar i quan els graciencs encara tornaven del bar, en una jugada de contraatac dels homes de Nitus Santos executada a la perfecció, una altra vegada Roca ha assistit el davanter Robert a l’espai, que aquest cop no ha perdonat i ha batut Leva per fer el 0-1, que ja ha estat definitiu.

L’Olot ha seguit pressionant amb força i imposant una bona intensitat amb l’agressivitat necessària per impedir que els locals poguessin fer mal, i tot i que l’Europa ha intentat arribar a la porteria de Segovia per bandes no ha aconseguit rematar entre els tres pals ni una sola vegada.

Al minut 64 Roca ha tingut una oportunitat d’or per tancar el partit amb un xut des de la frontal que ningú no s’esperava excepte el sempre atent Rafa Leva, que ha tingut prou reflexos com per blocar la pilota. Al 87 Manel Sala ha tornat a tenir el segon del seu equip a les seves botes, però el seu xut a porteria buida amb el porter escapulat avançat ha marxat massa creuat. I l’última del partit amb cara i ulls ha estat per l’Europa un minut més tard amb una internada de Peque al lateral de l’àrea des d’on ha provat de sorprendre Segovia amb un xut que ha marxat fregant el pal.

Al final, 0-1 i primera victòria de la UE Olot lluny del seu estadi en un partit molt seriós del conjunt de La Garrotxa que s’ha aprofitat de la mala ratxa i el mal moment pel que passa un Europa que no veu el moment d’aixecar cap.
El podi del partit
1. Roca (Olot): El mig creatiu del conjunt de La Garrotxa ha estat el jugador més determinant del partit. La defensa local l’ha deixat massa descobert i ho ha aprofitat per enllaçar la defensa amb la davantera gràcies a la seva habilitat a l’hora de llegir les passades i els moviments dels rivals. Ha estat l’autor de l’assistència del gol.
2. Robert (Olot): El davanter olotí ha fet mèrits durant tot l’encontre per batre Leva, i després d’una ocasió molt clara a la primera meitat no ha perdonat a l’inici de la segona i ha segellat el gol que ha donat la primera victòria a domicili pel seu equip.
3. Rafa Leva (Europa): El porter europeista ha estat avui l’única llum que ha brillat a Gràcia. Tot i les errades defensives dels seus companys ha sabut fer front a les internades dels davanters i als xuts dels jugadors rivals. No ha pogut fer res amb el gol. És una assegurança sota pals.

La fitxa del partit
  • CE Europa: Rafa Leva; Aitor Torres, Alberto, Cano, Pociello; Iván Álvarez (Guzmán, 74′), Delmàs, Javi Lara, Nils (Peque, 60′), Cebri (Segalés, 70′) i Rovira.
  • UE Olot: Segovia; Francolí, Serra, Abel, Hostench; Roger, Granell, Roca, Masó (Edile, 89′), Robert (Sergi, 84′), Manel Sala (Dani Alonso, 90+2′).
  • Àrbitre: (Anoia) Ávalos Barrera. Ha ensenyat targeta groga al local Pociello i als visitants Francolí, Hostench, Roger i Masó.
  • Gols: 0-1, Robert (49′).
  • Incidències: 750 espectadors al Nou Sardenya.

dimecres, 30 de novembre del 2011

puntoTEC 02x06, 02x07

Avui emetem el darrer puntoTEC de la temporada. Aquí podeu fer un cop d'ull als dos darrers programes, el 6 i el 7, que encara no havia pogut publicar al bloc:

puntoTEC 02x06



puntoTEC 02x07

Josué, nou jugador de l’Europa

Podeu llegir la notícia amb un petit anàlisi fent click en aquest enllaç:

Josué, nou jugador de l'Europa

Josué vestit amb la roba del seu nou club // CEEUROPA.CAT

El CE Europa ha tancat un acord amb el central Josué Fernández Solano, provinent del Santboià, segons ha informat la web oficial del club. El defensor ocuparà la fitxa lliure que va deixar Rubén Salvador fa dues setmanes i lluirà el dorsal número 18.

Josué, de 24 anys, es va formar a les categories inferiors de la Damm, i s’ha forjat a la categoria gràcies al seu pas per FC Barcelona C, Gramenet, Reus, Blanes i el Santboià, equip que acaba d’abandonar.

El defensa va signar la fitxa el passat divendres i ja va viatjar diumenge amb els seus nous companys a Balaguer, on no va entrar a la convocatòria. Amb 1’82 metres d’alçada tractarà de fer-se un lloc a l’eix de la defensa escapulada que ben segur agrairà aquesta nova incorporació. Durant la seva estada a Sant Boi, però, el jugador va exercir més aviat el rol de lateral esquerre, des d’on desenvolupava una gran tasca ofensiva. En algunes ocasions ha ocupat també l’extrem i les posicions de migcampista. Josué destaca sobretot pels seus recursos tècnics i la gran potència física, tot i que de vegades se l’ha considerat un pèl anàrquic tàcticament. Fins la seva baixa pel conjunt vermell ara fa un mes el nou jugador europeista havia estat important pel seu ex-equip, i va ser un dels principals artífexs de l’ascens a 2aB fa dues temporades.

dimarts, 29 de novembre del 2011

No ve d’un pam

Podeu llegir 'O el jugador o la pilota', el meu espai d'opinió setmanal a LaJornada.cat, fent click en aquest enllaç:

No ve d'un pam

Arran de la derrota del Barça a Getafe dissabte passat s’han generat un seguit de reaccions alarmistes i pessimistes perquè “el Real Madrid se’n va a sis punts” i “si perdem al Bernabéu s’acaba la lliga”. Em fa gràcia. Com es pot arribar a ser tant resultadista amb un equip que t’ho ha donat pràcticament tot els tres darrers anys?

Partim de la base que el Barça no guanyarà totes les lligues que queden fins que arribi la fi del món, així que tard o d’hora s’haurà de caure, i perdre una lliga no és un desastre. Però crec que cal fer una altra reflexió partint d’un petit detall: És 29 de novembre. Un mes històricament dolent pel Barça, però a banda d’això, un mes en què el meló que és el campionat de lliga encara està per obrir. Si la famosa sentència de Guardiola “Queda molta lliga” ens havia de servir quan l’equip era líder cap a les últimes jornades, avui encara amb més raó. I el més important, l’equip no està fent un mal paper. D’acord que algunes decisions no són les més correctes, però tampoc ho eren quan es guanyaven partits, el que passa és que quan les victòries acompanyen tots fem la vista grossa. I la distància amb el Real Madrid és d’un parell de partits. I ben segur que a Chamartín també punxaran.

Però no es pot desconfiar d’aquest equip, que segueix jugant bé i lluitant cada partit fins el darrer sospir. I a més a més, sis punts no són res. El Madrid només és a un pam, i en qüestió de pams ja en tenim una certa experiència a Catalunya. Ja ho va dir La Trinca: “No ve d’un pam. Si està fresca i eixerida no ve d’un pam. Si està tot pengim-penjam, sí que ve d’un pam”.

I la plantilla del Barça està ben fresca i eixerida. Queda molta lliga, i el Madrid és a tocar. Ens divertirem molt.

dimarts, 22 de novembre del 2011

“Per què?”

Podeu llegir 'O el jugador o la pilota', el meu espai d'opinió setmanal a LaJornada.cat, fent click en aquest enllaç:

"Per què?"

Sempre he intentat defensar la feina dels àrbitres. És complicada i han de prendre decisions molt de pressa en jugades molt ràpides, però de vegades em desesperen. Ja no només per decisions errònies durant el joc, que és una cosa que els pot passar, tot i que de vegades s’equivoquen massa, sinó per algunes extravagàncies que no tenen cap mena de sentit.

La temporada passada, en un camp de Preferent (actual Segona Catalana) un col·legiat va anar fins al minut 100 de partit, i després en va afegir 3 addicionals. Una errada més. Molt greu, però una més. El que no havia vist mai és el que va passar diumenge durant un partit de Tercera Divisió en què un altre àrbitre va prohibir a periodistes i fotògrafs que estiguessin a peu de camp durant el partit, tot i dur el pitrall distintiu posat, com cada jornada. És lamentable que un àrbitre, que tan sols s’ha de preocupar de fe bé la seva feina, es fiqui en la feina dels altres quan aquesta no influeix en cap cas al desenvolupament del partit.

Puc arribar a entendre que als redactors dels diaris ens enviïn a la graderia a fer les cròniques i prendre les notes pertinents, però què passa amb els periodistes de la ràdio que estan pendents del que succeeix a les banquetes o dels fotògrafs que han de fer les fotos a ran de gespa perquè l’angle sigui l’adequat? Ho sento, però no m’entra al cap que hi pugui haver algú tan incompetent com per fer això. Potser és allò que en diuen abús de poder. Encara em pregunto quina molèstia poden causar tres periodistes en una zona del camp on també hi ha els delegats i els encarregats de recollir les pilotes -que no duen cap pitrall-.

Els àrbitres mai fan declaracions, poden prendre decisions que després ningú els preguntarà el per què, i per si això no fos prou n’hi ha als que els agrada el protagonisme. Aquí el tenen, però si és a costa de destorbar la feina dels qui no destorben serà millor que ens ho mirem bé tot plegat.

diumenge, 20 de novembre del 2011

L’Europa vota nul (2-2)

Podeu llegir la crònica de l'Europa 2-2 Terrassa, fent click en aquest enllaç:

L'Europa vota nul (2-2)

El conjunt escapulat ha dominat el partit des del primer minut fins a l’últim però els dos únics xuts dels vallesans han anulat les esperances dels graciencs.
Valderas lluita per una pilota amb Trives // CARLES GARCIA

Abans que els jugadors saltessin sobre el terreny de joc ja es preveia que la matinal de futbol a la Vila de Gràcia seria calenta quan el col·legiat, el Sr. Sales Font, ha fet fora de peu de camp tots els periodistes i fotògrafs que sovint viuen els partits del Nou Sardenya al costat del túnel de vestidors.
Però els jugadors si que han pogut saltar sobre la gespa i han ofert un bon espectacle de futbol, amb moltíssima intensitat des del primer minut d’un partit que l’Europa ha merescut guanyar i ha dominat amb la pilota als peus i amb una pressió molt forta quan els egarencs intentaven jugar l’esfèric.

Al minut 11, el jugador més en forma del conjunt de Pedro Dólera, Ramon Rovira,  ha caçat una pilota a la frontal i ha afusellat el porter Diego per obrir la llauna. El Terrassa ha intentat respondre al gol local però la bona col·locació dels escapulats, que han roçat l’excel·lència en els moviments en totes les línies durant la primera part, han fet impossible qualsevol reacció visitant. Iván Álvarez ha pogut eixamplar la diferència al marcador al  minut 30 quan ha rebut una pilota a la zona de tres quarts i s’ha desfet d’un defensor rival amb una mitja ruleta que l’ha encarat a porteria, però el seu xut llunyà ha marxat fregant la creueta quan Diego ja estava totalment batut.

Poc a poc i gràcies a un canvi de sistema del conjunt de Miquel Olmo, que s’han situat amb tres homes a dalt, el Terrassa ha aconseguit enviar alguna pilotada als davanters on hi havia Carlos com a home de referència. Però la contundència defensiva dels graciencs, que han fet una primera part brillant, han impedit que els egarencs xutessin a porteria fins al minut 40 en què Molist ha caçat un mal refús defensiu i ha ajustat la pilota al pal esquerre de la porteria de Rafa Leva, que no hi ha pogut fer absolutament res.
Durant els darrers minuts de la primera meitat, amb l’empat al marcador s’ha viscut una curta situació d’intensitat nerviosa en què l’Europa ha començat a caure en el joc del Terrassa, que jugava amb la paciència dels locals.

Als segons 45 minuts la tònica ha estat la mateixa que al primer temps, tot i que amb un pèl menys d’agressivitat per part d’ambdós conjunts. Al minut 50 Peque marxava totalment sol cap a porteria quan Ramon Suàrez l’ha segat des del darrere i l’ha fet caure al límit de la frontal de l’àrea. El col·legiat ha mostrat vermella directa i el Terrassa s’ha quedat amb 10 homes durant 40 minuts. La falta, picada per Cebri, ha marxat fora llepant el pal esquerre de la porteria de Diego.

Al  minut 66, una altra vegada Rovira ha vist el forat ideal per tornar a avançar l’Europa al marcador i s’ha inventat un xut des del lateral de la frontal que s’ha colat per l’escaire de la porteria egarenca i que ha fet esclatar el camp en elogis i aplaudiments.

Quatre minuts més tard, Ivan Álvarez ha hagut d’abandonar el terreny de joc i els graciencs han perdut alçada, això ha afavorit el joc directe del Terrassa que tot i no arribar a xutar a porteria ha aconseguit disminuir lleument el domini europeista. I si amb la lesió del 6 escapulat no n’hi hagués prou, l’àrbitre ha expulsat per doble targeta groga a Cano, per una falta que ha comès el seu company Alberto. Passat el minut 90 i quan pràcticament tothom donava per feta la victòria local, en una jugada estranya dins l’àrea de Leva en què cap defensor ha estat capaç d’enviar la pilota fora Erencia ha caçat la bola i l’ha enfonsat a la porteria local.

Per bé que ho han intentat els dos conjunts durant els dos minuts d’afegit restants l’empat ja ha estat definitiu i les sensacions ben diferents al final del partit. L’Europa ha perdut dos punts vitals de la forma més dolorosa i el Terrassa n’ha salvat un en un partit que feia pujada.

El podi del partit
1. Rovira (Europa): L’extrem escapulat ha estat el jugador més incisiu durant el partit, i a banda de desequilibrar i portar de cap la defensa rival ha fet dos golassos que han fet embogir l’afició gracienca.
2. Ivan Álvarez (Europa): El mig europeista ha tornat a demostrar per què va convocat amb la selecció amateur i ha estat una peça fonamental del seu equip a l’hora de treure la pilota, pressionar i tallar contraatacs rivals. Quan ha marxat lesionat el seu equip ho ha notat molt.
3. Erencia (Terrassa): Simplement ha fet el gol de l’empat al temps de descompte. Un gol molt important pel seu equip i que pot ser important de cara al goal average particular amb l’Europa de cara al tram final de temporada.

 La fitxa del partit
  • CE Europa: Rafa Leva; Aitor Torres, Alberto, Cano, Pociello; Iván Álvarez (Parres, 70′), Valderas (Delmàs, 67′), Javi Lara, Peque (Guzman, 83′), Cebri i Rovira.
  • FC Terrassa: Diego; Lalo, Erencia, Osuna (Toni, 78′), Carlos (Manu Moreno, 63′), Libo, Molist, Montero, Ramon Suàrez, David Garcia i Trives (Joshuan, 46′).
  • Àrbitre: (Anoia) Sales Font. Ha ensenyat targeta groga als locals Pociello i Guzmán i als visitants Osuna, Libo, Molist i David Garcia. Ha expulsat per doble targeta groga el local Cano (75¡’) i de vermella directa el visitant Ramon Suàrez (50′).
  • Gols: 1-0, Rovira (11′); 1-1, Molist (40′); 2.1, Rovira (66′); 2-2, Erencia (90′+1)
  • Incidències: 1.100espectadors al Nou Sardenya. Abans del partit el CE Europa ha fet la presentació oficial del seu futbol base.

divendres, 18 de novembre del 2011

Europa-Masnou, el 8 de desembre

Europa-Masnou, el 8 de desembre

Imatge de la primera part del partit, disputada el passat diumenge 13 de novembre // CARLES GARCIA

Europa i Masnou es tornaran a veure les cares el proper dijous vuit de desembre a les 12 del migdia per disputar els 45 minuts de la segona part pendents del partit del passat diumenge, segons ha informat l’entitat gracienca a través de la seva plana web oficial.

El col·legiat, Páez Brines, va decidir suspendre l’enfrontament al descans, amb el 0-0 inicial al marcador, degut a les males condicions que presentava el terreny de joc per culpa de l’aiguat que va caure durant la primera meitat i que feia totalment impossible la pràctica del futbol.

Els dos clubs han acordat data i hora aprofitant la festivitat de la Immaculada Concepció, que pot afavorir l’assistència de públic a l’estadi, per tancar la jornada 14 del grup 5è del Campionat Nacional de Lliga de Tercera Divisió.

dimecres, 16 de novembre del 2011

Rubén Salvador abandona l’Europa

Rubén Salvador abandona l'Europa

Ruben Salvador al Nou Sardenya // CEEUROPA.CAT

El defensa europeista Rubén Salvador ha deixat de formar part de la primera plantilla del CE Europa, segons ha informat el club a través d’un comunicat oficial. El jugador ha decidit tancar la seva etapa al Nou Sardenya d’acord amb el cos tècnic després que arribés al club durant el passat mercat d’hivern procedent del CE Premià, on havia estat el capità les darreres temporades.

Des de la seva arribada al club gracienc, el central ha disputat un total de 800 minuts en dotze partits oficials (9 com a titular) entre la segona meitat de la temporada passada i les catorze jornades que s’han disputat fins avui de la present campanya. Rubén Salvador es despedeix com escapulat amb quatre targetes grogues, cap vermella i zero gols anotats.

Un cop s’ha fet oficial la noticia el cos tècnic no ha descartat sortir a la recerca d’un nou defensor al mercat, tot i que sense presses ni exigències. A través del seu web oficial, el club ha agraït al jugador tots els serveis prestats i li ha desitjat sort en la seva propera etapa.

dimarts, 15 de novembre del 2011

La història de sempre

Podeu llegir 'O el jugador o la pilota', el meu espai d'opinió setmanal a LaJornada.cat, fent click en aquest enllaç:

La història de sempre

Ja ho diuen que la història es repeteix, dins un bucle que no s’acaba mai i d’on sempre en surten victoriosos els mateixos. Fins que arriba alguna cosa que ho fa canviar tot. Però mentre tot això passi, durant els “caps de setmana sense futbol”, que ens diuen i ens volen fer creure, seguirem encenent la ràdio, obrint els diaris i posant la televisió i tot el que sentirem serà “El Barça fa això i el Madrid allò” o “Guardiola diu que sí i Mourinho diu que no”.

Sembla que per dies que passin sense futbol a Primera Divisió és totalment impossible que apareguin notícies que no mencionin els dos grans, o que hi tinguin relació. De fet, hi ha peces que tenen el mateix de notícia el que jo de canadenc.  I l’argument que “això és el que ven” no em serveix, perquè al final els lectors, oients i espectadors consumeixen allò que els ofereixen, perquè són els mitjans i no les persones els qui tenen el poder. No ens equivoquem, que aquí som pocs els que acabem apagant la ràdio i la televisió o deixant de comprar i visitar les pàgines web dels grans diaris. Però és clar, suposo que una mica de varietat esportiva i de categories és demanar massa quan el dia després de l’Hospitalet-Barça les portades són per a Neymar.

És molt complicat canviar un sistema establert, però si hi ha governs arreu del món que cauen per culpa d’una crisi econòmica, ara que també hi ha crisi a la premsa, o fins i tot una crisi periodística, potser s’acosta l’hora que els grans noms baixin a la terra i se submergeixin dins el gran mar amb els petits mitjans alternatius, i no per això menys dolents, que tractem de fer la feina ben feta i oferim informació interessant i de qualitat al nostre petit públic, que podríem  tractar de selecte.

En poc menys d’una setmana els més alts càrrecs de l’Estat s’enduran una patacada, i de retruc potser també rebrem els catalans, i ens indignarem i sortirem al carrer. Ja que hi som, reclamem que el periodisme, en el nostre cas, esportiu, torni a humanitzar-se una mica. Que tots som molt culers, però sembla mentida que ens enceguem i creguem que no hi ha res més enllà i que, per trobar una crònica de l’equip del nostre barri, haguem de suar sang.

45 minuts i molta aigua a la Vila de Gràcia (0-0)

Podeu llegir la crònica dels minuts jugats de l'Europa 0-0 Masnou suspès a la mitja part, fent click en aquest enllaç:

45 minuts i molta aigua a la Vila de Gràcia (0-0)

Europa i Masnou empaten a zero al descans d’un partit que ha quedat ajornat per culpa de l’aiguat que ha caigut sobre el Nou Sardenya

Peque i Valderas tracten d'aturar un contraatac rival // CARLES GARCIA

Graciencs i maresmencs s’hi jugaven molt en el partit d’avui. Els de casa no volien despenjar-se de les primeres places i els visitants mantenen la seva lluita per evitar el pou del descens. Això ha fet que el partit comencés amb una gran intensitat per part dels dos conjunts que durant els primers 15 minuts han generat un munt d’anades i tornades molt ràpides.

La pluja, que ha estat present des del xiulet inicial de l’àrbitre ha afavorit aquesta rapidesa a l’hora de fer circular la pilota, que lliscava molt sobre la gespa. Però amb el pas dels minuts ha augmentat la intensitat de l’aiguat i la falta de drenatge del Nou Sardenya, que està edificat sobre un pàrquing ha anat omplint el camp de tolls. Un d’aquests ha estat el culpable que Cebri no hagi rematat amb comoditat una pilota que ha rebut gràcies a un desmarcatge excel·lent però que ha acabat marxant fora, molt a prop del pal del porter Cesc.

A mesura que la pluja s’accentuava també ho feia el domini dels escapulats que poc a poc anaven collant un Masnou que només sortia al contraatac. Al minut 19 Dani ha tingut l’ocasió més perillosa pels maresmencs en un xut molt fort que ha acabat blocant Rafa Leva. Mentrestant el seu homòleg a la porteria del Masnou, Cesc de Bode, ha estat la peça clau, sumada a la mala fortuna dels remats, per evitar que l’Europa obrís la llauna. La seva acció més destacable ha estat al minut 26 en què aturava amb el peu un perillosíssim remat de Rovira, el millor home del conjunt de Pedro Dólera.

Al minut 38, i després de demanar penal per unes mans clares que l’àrbitre ha considerat involuntàries, l’Europa hi ha tornat amb Javi Lara, que ha provat de sorprendre Cesc amb una vaselina llunyana que ha marxat per sobre del travesser per ben poc amb el porter totalment batut. I ja al minut 45 la mala fortuna s’ha tornat a aliar amb els graciencs que han vist com l’ocasió més clara del partit els passava per davant. Una falta servida per Javi Lara que ha pentinat Iván Álvarez amb el cap per Valderas, que s’ha quedat a uns pocs centímetres de caçar una pilota que només necessitava una empenta per entrar dins la porteria.

L'estat del terreny de joc del Nou Sardenya era totalment impracticable al descans // CARLES GARCIA

Quan l’àrbitre ha assenyalat el descans el partit ja feia baixada per un Europa que ha estat el clar dominador de la primera meitat i que tothom veia com a guanyador de l’encontre al final dels 90 minuts aprofitant la dinàmica que duia el joc, però la gran quantitat d’aigua que s’ha descarregat sobre la Vila de Gràcia ha trencat amb tots els esquemes i el col·legiat ha decidit suspendre el partit.

Durant els propers dies ambdós conjunts s’hauran de posar d’acord per fixar una data per disputar els 45 minuts restants a l’encontre corresponent a la 14a jornada del campionat nacional de lliga al grup 5è de la 3a Divisió.

 La fitxa del partit (Primera part)
  • CE Europa: Rafa Leva; Aitor Torres, Alberto, Cano, Pociello; Iván Álvarez, Valderas, Javi Lara, Peque, Cebri i Rovira.
  • CD Masnou: Cesc; Lavilla, Aleix, Txema, Romera; Ezquerra, Hamsa, Dani, Romero, Manel; Diego.
  • Àrbitre: Páez Brines. No ha amonestat cap jugador. Ha suspès el partit al descans perquè el terreny de joc era impracticable
  • Gols: No n’hi ha hagut
  • Incidències: 900 espectadors al Nou Sardenya.

dijous, 10 de novembre del 2011

dimarts, 8 de novembre del 2011

Déus que cauen del cel i mortals que encaren l’ascens

Podeu llegir 'O el jugador o la pilota', el meu espai d'opinió setmanal a LaJornada.cat, fent click en aquest enllaç:

Déus que cauen del cel i mortals que encaren l'ascens

Algú va dir alguna vegada que al futbol tot són ratxes, bones i dolentes. La nostra Tercera Divisió n’és un exemple claríssim. Quan l’agost encara picava fort tothom donava com a favorits destacadíssims Espanyol B i Pobla de Mafumet. A partir d’aquí les dues places extra que queden al play-off se les haurien de disputar els mortals d’on en sobresortia un selecte grup d’elit format per cinc o sis candidats que eren anys llum dels grans favorits però prou ben armats com per ser a dalt.

Fa unes jornades, el filial periquito començava a destacar-se a la classificació i qualsevol aficionat hagués apostat per un camí de roses directe a 2a Divisió B pels blanc-i-blaus. El Prat havia tingut un inici de lliga molt irregular i fins i tot decebedor, a diferència d’Europa i Vilafranca que des del principi viatjaven en classe preferent. Avui, el conjunt potablava és colider i els altres dos són a 5 i 4 punts de la zona noble, respectivament.

Qualsevol equip et pot destrossar si et descuides i en qüestió de tres o quatre jornades es pot passar de ser Oliver Twist, per convertir-se en l’Oncle Gilito. I és que, com ja va passar la temporada passada, el nivell d’aquesta categoria al nostre país és molt elevat i en diverses ocasions els pocs aficionats que assisteixen als estadis ja han pogut gaudir de veritables partidassos.

Però com a tota gran competició, no és només a dalt on les coses bullen i tret del, momentàniament, despenjat Amposta molts equips comencen a suar a la part baixa. El Vilanova que havia tingut un inici de temporada tan sorprenent com decebedor ha començar a refer el seu vol i amb dues victòries ja treu el cap a la superfície del pou, i ben a prop del forat hi ha dos equips que no naveguen a les seves aigües. La Gramenet i el Santboià són els dos primers equips que es salven d’un descens que anirà molt car a final de temporada.

La temporada és llarga, i qualsevol pot donar la campanada, fins i tot el Balaguer ultradefensiu que podria estar recuperant aquella aura de la temporada del seu retorn a Tercera, en què va quedar a una sola passa del play-off d’ascens. Al final del passat cap de setmana tenim a tres equips amb 27 punts al capdavant, i un altre amb 25 que els segueix de ben a prop. Podríem dir que fins a la dotzena posició en què hi ha els de la capital de la Noguera amb 17 punts no s’obre cap gran forat a la classificació, i en una competició com aquesta en la qual amb un parell de victòries et plantes a dalt ningú haurà dit la darrera paraula fins la última jornada. Que no acabi saltant la sorpresa una altra vegada!

dijous, 3 de novembre del 2011

dimarts, 1 de novembre del 2011

Victor Valdés: El reflex del millor Barça de la història

Podeu llegir 'O el jugador o la pilota', el meu espai d'opinió setmanal a laJornada.cat, fent click en aquest enllaç:

Victor Valdés: El reflex del millor Barça de la història

Quan aquest vespre l’himne de la Champions ja hagi envaït Praga i tinguem tots els pèls de punta, Victor Valdés serà a tan sols 37 minuts de convertir-se en el guardià de la porteria que més estona hagi estat mai a la història del club sense encaixar gols. Una plaça honorífica que fins avui custodia Miguel Reina.

A l’horitzó queden aquelles badades de les primeres temporades que tantes vegades se li havien recriminat al porter de l’Hospitalet i la poca confiança de l’afició davant la por que en Valdés fos un porter més. Després de Zubizarreta, tan sols Ruud Hesp havia donat mitjanament la talla pel càrrec, però amb l’arribada del jugador de La Masia els fantasmes de la porteria es van començar a esvair.

Tot i això el camí fins el rècord en potència que el jugador té a les seves mans no ha estat fàcil. El seu debut va ser molt complicat pels malentesos amb Louis van Gaal, i a punt va estar d’abandonar el club que l’havia vist créixer, però amb l’arribada de Frank Rijkaard va començar a despuntar i va ser una peça clau de la victòria a Paris el 17 de maig de 2006, en què va aconseguir aturar la monstruosa davantera de l’Arsenal capitanejada pel millor Thierry Henry.

Però ni amb aquestes l’afició en va tenir prou per acceptar-lo i abraçar-lo com un més. Les dues temporades posteriors a la final europea van ser un desastre per l’equip i tot i que el porter català va salvar un munt de punts pel conjunt blaugrana la memòria dels socis i seguidors semblava haver-se esvaït. Lamentablement, les pifies, per poques que siguin, sempre predominen per sobre de les bones actuacions i els dos anys en blanc van passar factura per un porter pel qual un gran sector de l’afició demanava el seu cap. Curiosament, i donant més força a l’argument de la poca memòria que té el futbol, quasi tothom demanava el fitxatge de Sergio Asenjo. Un porter que havia fet una gran campanya a Valladolid, i que sigui per lesions, o per males ratxes, ha acabat desapareixent del panorama actual.

És sabut que “la nit és molt més negra abans de l’albada”, i Pep Guardiola sabia del potencial -més que demostrat- de Valdés, i li va seguir confiant la porteria tot i la gran neteja que hi va haver al vestidor. El de L’Hospitalet es va convertir en una peça clau pel Barça de les sis copes i va recuperar el trofeu Zamora. Un premi que des de llavors no ha tornat a deixar escapar.

La solidesa de l’equip és fonamental per que el porter blaugrana pugui celebrar aquests números, però la seva fortalesa mental vers qualsevol adversitat i, sobretot la seva grandíssima qualitat que segueix progressant, han estat les claus per aquesta consagració individual, que de retruc ha comportat la consagració del Futbol Club Barcelona de Guardiola com el millor Barça de la història.

Tot sigui que aquest vespre arribin Pilar o Bakos i ens esgarrin el moment, però confiarem 37 minuts més en aquest equip i sobretot en aquest porter i tot el que ens regala.

dilluns, 31 d’octubre del 2011

Torna a lluir el Sol al Nou Sardenya (3-1)

Podeu llegir la crònica de l'Europa 3-1 Santboià, fent click en aquest enllaç:

Torna a lluir el Sol al Nou Sardenya (3-1)

L’Europa amb més punteria de la temporada ha aconseguit trencar la seva ratxa negativa en un matí molt calorós i efectiu a la Vila de Gràcia.
Cebri felicita Valderas després del seu gol // CARLES GARCIA
Els dos conjunts han sortit al terreny de joc amb un gran pes a l’esquena. Els locals volien acabar amb la seva mala ratxa que ja durava quatre jornades i els visitants necessitaven sortir de la zona baixa de la taula, però cap tècnic ha volgut renunciar al seu estil i ambdós han sortit a tocar la pilota sense tancar-se al darrere.

Durant els primers vint minuts el Santboià ha tingut un lleuger domini del partit arribant a la porteria rival amb més facilitat que el conjunt escapulat, tot i que la primera jugada amb cert perill ha estat del davant gracienc Cebri, que hauria pogut batre Cañadas després d’una gran passada a l’espai de no haver estat per la gran sortida del porter vermell. La rèplica del Santboià no s’ha fet esperar, i un minut més tard una jugada directa que ha rematat Jordi Martínez ha estat refusada pel peu d’un defensor local.

A partir del minut 19 el conjunt escapulat s’ha començat a estirar però els de Santboi no s’han fet enrere i el partit ha guanyat en intensitat. Al minut 22 Aiham ha picat una falta directa des del lateral que Rafa Leva ha enviat a córner amb la punta dels dits.

Els espectadors del Nou Sardenya no havien pogut gaudir de gaire ocasions ofensives i la més destacable ha estat una jugada individual d’Ivan Álvarez, que ha recuperat una pilota al centre del camp i després de desfer-se de dos defensors ha conduit la bola fins a límit de la frontal, però en un atac de confiança ha preferit xutar enlloc de fer una passada i el llançament ha sortit massa desviat.

Al minut 43, Nils ha caçat la pilota a la frontal de l’àrea després del refús d’una falta i l’ha enfonsat al fons de la porteria de Cañadas, però quan l’estadi ho celebrava el col·legiat ha assenyalat un fora de joc posicional de Cebri molt dubtós i ha anul·lat el gol.

A la segona meitat el Santboià ha sortit a per totes i al minut 48 ha sorprès els locals amb una jugada molt ràpida de Masip que ha acabat amb el primer gol del partit. Però enlloc d’enfonsar-se, l’Europa s’ha crescut perquè no volia seguir sumant resultats negatius i s’ha estirat encara més cap a dalt. Al minut 50, Erencia ha hagut d’abandonar el terreny de joc i amb la seva substitució el conjunt de Miguel López s’ha vist afectat.
Quatre minuts més tard, Cebri ha rebut una passada llarga a l’extrem des del centre del camp, i s’ha anat centrant cap a l’interior de la gran per acabar afusellant Cañadas per empatar el partit.

Amb l’1-1 al marcador, l’Europa s’ha començat a menjar el Santboià, que tant sols creava perill a pilota aturada. Dos minuts després del gol, Cebri s’ha quedat a pocs centímetres de caçar una centrada d’Aitor Olmo. A partir d’aquí Javi Lara ha tingut 15 minuts de genialitat i ha revolucionat encara més els graciencs, però tot i així Dólera ha decidit substituir-lo per Delmàs al minut 69, que en tant sols tres minuts ha aconseguit capgirar el marcador gràcies al mal refús defensiu d’una grandíssima jugada de Rovira.

Masip i Jordi Martínez han estat a punt de fer gol, en dues jugades en les quals s’havien invertit els papers a l’hora de d’assistir i rematar de cap enviant la pilota fregant el pal dret de la porteria de Rafa Leva.

Encara amb la tensió al cos pels darrers rampells del conjunt vermell, que durant la segona meitat ha xocat amb la defensa europeista, Valderas s’ha marcat una gran jugada individual, on les errades defensives també hi han tingut part de culpa, per marxar de tothom, entrar dins l’àrea, mig desequilibrat i xutar al fons de la xarxa per tancar definitivament el partit al darrer minut d’afegit.

Amb aquesta victòria, l’Europa pot agafar una mica d’aire de cara a les properes jornades, mentre que el Santboià veu com se li escapen uns punts que necessitava com aigua de maig.

El podi del partit

1. Aitor Olmo (Europa): El lateral, avui capità, europeista ha estat molt atent en tot moment en les seves tasques defensives i no ha renunciat en cap moment a pujar a l’atac i col·laborar amb l’actitud ofensiva de l’Europa.

2. Erencia (Santboià): El defensa del Santboià s’ha erigit com un veritable líder durant els 50 minuts que ha passat sobre el terreny de joc. La seva substitució obligada ha deixat molt marcat el seu equip, que ha vist com l’Europa capgirava el marcador del 0-1, al 3-1.

3. Nils (Europa): L’extrem escapulat ha debutat com a titular al Nou Sardenya, després de la seva primera alineació a l’onze inicial la passada jornada, i no ha desentonat en cap moment. S’ha ofert a la seva banda, ha fet córrer la defensa i fins i tot ha regalat un golàs que el col·legiat ha anul·lat per fora de joc posicional del seu company Cebri.

 La fitxa del partit
  • CE Europa: Rafa Leva; Aitor Olmo, Alberto, Cano, Pociello; Iván Álvarez, Valderas, Javi Lara, Peque, Cebri i Nils.
  • FC Santboià: Cañadas; Isaac, José, Erencia, Cárdenas; Heredia, Venzal, Aiham; Masip, Jordi Martínez i Dani Romero.
  • Àrbitre: (Tarragona) Casas López de Arce. Ha ensenyat targeta groga els locals Rafa Leva, Alberto, Cano i Javi Lara, i als visitants Heredia, Venzal, Jordi Martínez i Masip.
  • Gols: 0-1, Masip (48′); 1-1, Cebri (54′); 2-1, Delmàs (72′); 3-1, Valderas (90′+3).
  • Incidències: 900 espectadors al Nou Sardenya.

puntoTEC 02x03

Aquí us deixo el tercer programa de la segona temporada de puntoTEC!

dimecres, 26 d’octubre del 2011

Veure futbol dempeus

Podeu llegir 'O el jugador o la pilota', el meu espai d'opinió setmanal a LaJornada.cat, fent click en aquest enllaç:

Veure futbol dempeus

Ja fa més d’un any que m’he acostumat a veure el futbol dempeus. El visc molt més. Sense saltar ni cantar ni insultar ningú, però dempeus. I, si pot ser, a peu de camp o al límit de la barrera que separa l’afició del terreny de joc, millor.

Llegint l’article que la companya Laura González va publicar ahir al seu espai d’opinió, he fet una petita autorreflexió que m’agradaria compartir. Com es comenta a l’article estem patint una sobreexposició al futbol. El tractament que se’n dóna, les tres-centes vint-i-quatre mil nou-centes seixanta-vuit franges horàries en què es separen els encontres de cada jornada gràcies a la brillant idea de Míster Roures i el monopoli d’aquest esport -que m’apassiona- vers la resta de disciplines esportives en resten “màgia”.

Quan ens agrada molt alguna cosa sovint ens fa gràcia que no sigui quelcom gaire mainstream perquè l’atmosfera que l’envolta és diferent, especial. Abans, ser del Barça era molt dur: havíem de suportar derrotes a Los Pajaritos amb en Winston Bogarde a la defensa i, avui en dia, no saber qui és Deulofeu sembla un pecat. Tothom en parla, és a tot arreu. I si això passa amb un club, el volum que agafa tot el conjunt del futbol professional és immensament monstruós.

Ha arribat un punt en què m’aporta el mateix veure un Chelsea-Manchester United, que un Getafe-Racing, amb tots els respectes pels dos últims. I l’antídot a aquesta destrempada no és un element extern al propi esport: El futbol petit, de barri, de poble, d’il·lusions de petits col·lectius, amb unes atmosferes màgiques i especials, on el futbol es viu dempeus i on si vols i tens una mica de mala bava, pots prendre la pilota al lateral que serveix de banda. Un futbol on per una falta al mig del camp, el senyor del puro demana penal i els col·legues li riuen la gràcia, a cada partit.

Amb tot això no vull dir, ni molt menys, que no s’ha de veure ni parlar de futbol, perquè seria una rucada com una catedral. Em refereixo al tractament excessiu que se li està donant. M’encanta el futbol, però en detesto la seva monopolització. I detesto que en aquesta monopolització només es parli de Barça i Reial Madrid. M’encanta el futbol, però em desencanta la sobreexplotació a què ha quedat sotmès. Compte, perquè els humans ens en cansem molt ràpidament de les coses. I aquest negoci està fent una bombolla que un dia d’aquests esclatarà.

puntoTEC 02x02

Heu aquí el segon programa de la segona temporada de puntoTEC. Gaudiu-lo!

dimarts, 18 d’octubre del 2011

Respecte per poder ser gran

Podeu llegir 'O el jugador o la pilota', el meu espai d'opinió setmanal a LaJornada.cat, fent click en aquest enllaç:

Respecte per poder ser gran

No m’agraden els filials. No m’agraden perquè competeixen a les mateixes lligues que els equips que no ho són, i sovint el fet que siguin un club professional en un campionat que no ho és adultera un pèl la competició i arriba a destrossar il·lusions de petits pobles o barris sencers a l’hora d’accedir a les fases d’ascens o fins i tot durant la disputa de les mateixes, com la de fa un parell d’anys al play-off per entrar a la Liga Adelante, en què un dels millors Barça B en molt temps va acabar amb les esperances del barri de Sant Andreu.

Aquest estatus de professionalisme moltes vegades, en massa ocasions, es veu reflexat sobre els terrenys de joc i, especialment a les banquetes on els fums d’un filial que funciona no fan més que pujar. Però tot i això m’agradaria fer una menció especial a l’actual entrenador de l’Espanyol B, Raúl Longhi pel seu comportament. I la vull fer especialment pel canvi de dinàmica que hi ha hagut a la banqueta d’aquest equip.

La temporada passada, va ser Ferran Manresa qui va acabar la jornada 38 a la banqueta del filial blanc-i-blau, i durant seva estada va deixar anar alguna que altra perla fent referència al suposat baix nivell que hi havia a la Tercera Divisió -segons el seu parer-, tot i que a final de campanya el seu equip va ser incapaç d’accedir a la zona de play-off, on se suposava que era tant fàcil entrar-hi.

Això ara ha canviat. Les paraules de Longhi cap a la categoria són d’absolut respecte, i això que a diferència de la situació de la passada temporada l’equip ara és el líder del campionat. El míster blanc-i-blau va declarar recentment en roda de premsa que aquest “és un campionat molt interesant” i va quan se li va preguntar per una lliga de filials va respondre que el seu rival havia estat “perfectament preparat” per competir-li a l’Espanyol B.

Pot semblar una rucada, però aquest “senyorio” del que tant es parla a la Primera Divisió amb el Reial Madrid, és tant o més important quan un està avall. Els filials segueixen sense agradar-me, però em trec el barret amb Longhi. Un encert per l’Espanyol.

diumenge, 16 d’octubre del 2011

Empat agredolç al Nou Sardenya (1-1)

Podeu llegir la crònica de l'Europa 1-1 Espanyol B, fent click en aquest enllaç:

Empat agredolç al Nou Sardenya (1-1)

Europa i Espanyol B han empatat a 1 en un partit molt intens en què tots dos conjunts s’han pogut endur els tres punts.
Rovira ha estat molt incisiu en atac durant la primera meitat abans de lesionar-se // CARLES GARCIA

El partit ha començat molt de pressa, amb dues jugades molt ràpides, una per cada equip, però amb un cop moral molt dur pels escapulats que veien com tornaven a situar-se per darrere al marcador al segon minut de partit amb una jugada molt ràpida del filial blanc-i-blau que ha agafat la defensa descol·locada i Cristian Alfonso ha aprofitat una centrada al pal llarg per rematar a porta i obrir la llauna amb el 0-1.

Amb el marcador en contra els homes de Pedro Dólera han espantat els fantasmes de les dues jornades anteriors i s’han refet molt ràpidament, dominant el joc i la pilota per sortir en manada cap a l’atac. L’Espanyol B, arreplegat al darrere davant l’estirada del conjunt gracienc s’ha plantat molt bé sobre el terreny de joc per no permetre que les jugades ofensives de l’Europa acabessin en gol.

Al minut 19 un gol de Cano anul·lat per fora de joc quan tot l’estadi el celebrava ha encès encara més la flama escapulada i la intensitat del joc s’ha fet permanent durant el que restava de partit. L’Europa amb la possessió més que controlada no s’ha estat de res i ha tractat de combinar i sorprendre la defensa periquita, especialment amb le sinternades de Rovira i Peque per les bandes i el domini dels espais amb Cebri com a punta. Però tot i aquest domini, el pas dels minuts i que els únics remats a porta haguessin estat a pilota aturada ha generat nervis al conjunt local que ha acabat el primer temps massa revolucionat i un pèl imprecís, cosa que han aprofitat els homes de Longhi per cercar una serenitat que no ha acabat d’arribar en cap moment.

Al minut 44 Aitor Olmo ha fet un xut des de la zona de tres quarts de camp que ha sortit llepant el travesser quan el porter Edgar ja estava totalment batut, en la que ha estat la rematada més perillosa dels escapulats amb la pilota jugada durant la primera meitat.

La tònica del partit no ha canviat a la represa i l’Europa ha seguit assetjant el filial blanc-i-blau fins que al minut 58 en una jugada de toc i combinació molt ben portada pels graciencs ha culminat amb una centrada al segon pal que Cebri ha deixat passar per a que Cano rematés a plaer i empatés el partit.

Amb l’1-1 el conjunt europeista ha mantingut el domini i ha seguit jugant, amb una mica més de calma però amb la mateixa intensitat per aconseguir el segon gol i acostar-se a l’Espanyol B al capdavant de la classificació. La jugada més clara ha estat de Peque al minut 77 quan ha rebut una pilota al centre del camp en una jugada de contraatac i ha conduït pràcticament sol fins a trobar-se amb el porter Edgar, però el seu xut ha sortit massa creuat.

A partir de llavors han estat els visitants els que han estat més frescos per fer l’últim atac i cremar totes les naus, però quan s’hi han posat potser ja era massa tard i l’Europa ha sabut defensar amb més o menys encert aquestes darreres jugades ofensives blanc-i-blaves.

Al final, un empat insuficient per tots dos conjunts, que han pogut endur-se els tres punts durant els seus respectius minuts de control.

 La fitxa del partit
  • CE Europa: Rafa Leva; Aitor Olmo, Alberto, Cano, Pociello; Iván Álvarez, Valderas, Delmàs, Peque (Parres, 78′), Cebri i Rovira (Èric Blasco 46′ (Segalés, 85′)).
  • RCD Espanyol B: Edgar; Blázquez, Víctor Álvarez, Canal, Zou; Darder (Tiko Mesina, 54′), Paul Quaye (Pau, 48′); Cristian Gómez, Pirulo (Zeegelaar, 85′), Cristian Alfonso; Bakary.
  • Àrbitre: Zardaín López. Ha amonestat amb targeta groga els locals Cebri i Rovira i els visitants Edgar, Blázquez, Víctor Álvarez, Cristian Gómez i Paul Quaye.
  • Gols: 0-1, Cristian Alfonso (2′); 1-1, Cano (58′).
  • Incidències: 900 espectadors al Nou Sardenya.

dissabte, 15 d’octubre del 2011

puntoTEC 02x01

Aquí podeu veure el primer programa de la 2a Temporada de puntoTEC... Espero que us agradi...!

dimarts, 11 d’octubre del 2011

La Pobla d’en Pep i el Sant Mou s’enduen els tres punts de Catalunya (0-10)

Podeu llegir 'O el jugador o la pilota', el meu espai d'opinió setmanal a LaJornada.cat, fent click en aquest enllaç:

La Pobla d'en Pep i el Sant Mou s';enduen els tres punts de Catalunya (0-10)

Que aquest cap de setmana no hi ha hagut futbol és una mentida com una casa de pagès. Mentre els grans diaris esportius no saben amb què omplir les seves pàgines a banda de línies i línies sobre dos equips que no jugaran cap partit fins el proper dissabte, els equips catalans de Segona B i Tercera han fet prou mèrits com per tenir més espai en aquestes publicacions.

Si en un diari el futbol ocupa molt més que qualsevol altre esport, i això no sembla que hagi de canviar de cap manera, posats a seguir amb aquesta disciplina esportiva, si realment agrada tant, potser toca parlar-ne una mica, enlloc de banalitzar amb els grans quan estan en Stand By.

El Sant Andreu ha aconseguit trencar la seva ratxa negativa, el Reus s’ha humanitzat i ha perdut el liderat, mentre que el Badalona ha trencat el rècord d’any i mig sense perdre al Camp del Centenari. Moment per analitzar cosetes, parlar-ne, fer-ne reflexions i seguir mirant endavant.

A Tercera dissabte es va viure un dels millors duels, futbolísticament parlant, del que ens pot oferir aquesta categoria en un intensíssim Europa-Pobla de Mafumet, en què els locals van perdre l’oportunitat de situar-se líders i van acabar fora de la zona de Play-Off que ara habita el conjunt tarragoní.

L’Espanyol B, el gran candidat, va tornar a ensopegar contra un Santboià que vol començar a ressuscitar i el Terrassa no va passar de l’empat a 2 contra un Vilanova que va de menys a més i que també vol animar la categoria. Mentrestant, el Vilafranca segueix sorprenent amb un inici de lliga molt efectiu, i altres candidats busquen el camí al mig de la taula.

El futbol de casa nostra està molt viu i si no li donem importància deixarà d’estar-ho. Accepto que les grans competicions ocupin més espai, només faltaria. Però em rebota que quan les grans competicions hivernen no se li doni una miqueta més de bola als equips petits, que al cap i a la fi, també ho necessiten. Però sembla que no hi ha res a fer. Som així. I si pot ser, per molts anys de Mou i Pep, oi que sí?

dissabte, 8 d’octubre del 2011

Futbol d’alt nivell a la Vila de Gràcia (0-2)

Podeu llegir la crònica de l'Europa 0-2 Pobla de Mafumet, fent click en aquest enllaç:

Futbol d'alt nivell a la Vila de Gràcia (0-2)

La Pobla de Mafumet ha aconseguit penetrar el fortí del Nou Sardenya per convertir-se en el primer equip en sucar-hi pa aquesta temporada i endur-se els tres punts en un partit molt vistós.
Europa i Pobla de Mafumet han disputat el millor partit de la temporada al feu gracienc // CARLES GARCIA

Dos dels principals candidats a ser a dalt enguany s’han vist les cares aquesta tarda al Municipal del Nou Sardenya de Gràcia. Europa i Pobla de Mafumet han ofert un partit amb futbol en estat pur a tots els espectadors que hi havia aquesta tarda a l’estadi.

A la primera meitat l’Europa ha tractat d’imposar-se i fer valer el factor camp per treure petroli contra un dels rivals més complicats de la categoria, però el bon posicionament del filial del Nàstic en totes les línies ha complicat molt aquesta tasca als homes de Pedro Dólera.

Els graciencs han tractat de jugar la pilota per terra i passar-se al joc aeri quan no hi ha hagut més remei però una vegada rere una altra topaven amb la muralla de l’equip tarragoní. Al minut 19, quan el balanç de remats a porteria era favorable als locals gràcies a un parell de xuts llunyans, Victor Oribe ha picat una falta directa molt a prop de la frontal de l’àrea que s’ha colat directament al fons de la porteria de Rafa Leva traient les teranyines de l’escaire amb un xut imparable per qualsevol porter.

Amb el 0-1 al marcador els visitants han augmentat encara més la seva pressió defensiva i no han permès l’Europa crear accions d’atac tot i tenir la possessió de la pilota a favor. Al minut 40 Javi Lara ha servit una falta directa al cap de Cano que ha rematat a fora per ben poc. Aquesta acció ha semblat donar aire al bàndol escapulat que ha avançat encara més les línies durant els darrers cinc minuts de la primera meitat.

A la represa els homes de Pedro Dólera han sortit tal i com havien marxat al descans i han dominat el joc davant una Pobla de Mafumet tancada al darrere i sortint al contraatac. En una d’aquestes jugades al minut 56 el davanter Jan ha aconseguit fer un xut llunyà que ha marxat fregant el travesser de la porteria local. Dos minuts més tard era Iván Álvarez qui provava el remat des de fora de l’àrea, que també marxaria fora per ben poc. Un minut més tard, un insistent Eric Via ha rematat fora una pilota amb poc angle però amb la porteria buida.

A partir d’aquí el partit no s’ha tornat a calmar. El centre del camp estava pràcticament desaparegut i tota l’estona es lligaven jugades d’anada i tornada constant. L’Europa era més fort en atac, però la Pobla de Mafumet s’ha mostrat impecable en tot moment i no ha permès que els graciencs poguessin obrir la llauna. Al minut 87 Jordi Roca, que havia entrat al terreny de joc feia un quart d’hora, ha rebut una pilota a l’extrem esquerre de l’àrea i ha afusellat sense pietat la porteria d’un Rafa Leva que tampoc ha pogut fer absolutament res per aturar la bola.

Amb el 0-2 al marcador la Pobla ha acabat abandonant del tot l’atac i els locals s’han abocat amunt, però ni així han aconseguit penetrar una muralla de futbolistes que donaran molta guerra al llarg de la temporada.

La fitxa del partit
  • CE Europa: Rafa Leva; Aitor Olmo, Alberto, Cano, Aitor Torres; Parres, Javi Lara, Valderas (Iván Álvarez, 46′); Delmàs (Cebri, 67′), Peque, Segalés (Èric Blasco, 81′).
  • Pobla de Mafumet: Sergio; Alberto, Aleix, Pere Segarra, Joel; Sebas (Mozo, 88′), Alfons (Jordi Roca, 71′), Ñoño, Víctor Oribe (Aitor Casas, 84′); Jan, Eric Via.
  • Àrbitre: Quintana Carmona. Ha amonestat amb targeta groga els locals Aitor Olmo, Alberto, Aitor Torres i Cebi, i els visitants Pere Segarra, Sebas, Jan i Ñoño.
  • Gols: 0-1, Víctor Oribe (19′); 0-2, Jordi Roca (87′)
  • Incidències: 750 espectadors al Nou Sardenya.